He estat pràcticament un any intentant que em donessin cita prèvia per a fer un canvi de nom a unes motos. Cal demanar-la per internet, però es veu que l’obren mitja hora cada dia i, cada dia, a una hora diferent.

Vaig tenir sort: m’esperaven un dilluns a les 11. Et diuen, això sí, que hi siguis 10 minuts abans. Vaig arribar a 3/4 d’11 per si de cas. Em van atendre al cap d’una hora. Sort d’un llibre! El noi, molt atent, consultava cadascuna de les passes que feia. Les fotocòpies i la introducció de les dades a l’ordinador, amb molta calma.

Abans de fer qualsevol tràmit has de pagar. Ja t’adverteixen que el pagament només pot ser amb targeta de crèdit. Però, ai las! En aquell precís instant va caure el sistema informàtic de la DGT. Es veu que era el sistema informàtic de tota la DGT d’Espanya sencera. La funcionària que era a la taula del costat es va posar a remugar que allò era un malson, que cada dia els passava el mateix, que així no es podia treballar. El noi atent em va suggerir que m’esperés una mica per si de cas tornava la xarxa, però passaven els minuts i la cosa no semblava tenir solució.

Només de pensar que havia de tornar-hi un altre dia, em va venir una suor freda. Aleshores va sortir la directora provincial a donar ordres als seus funcionaris que els pagaments els havíem de fer cadascú de nosaltres a través del banc.

És a dir, havia d’abandonar aquella cadira. I si no em deixaven tornar a entrar? I qui em guardava els papers? Em deixarien passar i ell em custodiava els papers, em va calmar el noi atent. Puc anar a qualsevol banc? Em va assegurar que sí. Em va imprimir un full amb un codi de barres. Vaig anar al primer banc que vaig trobar i allà em van dir que no, que el pagamanet l’havia de fer al meu. Estava fent una gimcana. Vaig tornar que eren ja la 1. Em vaig esperar 45 minuts més i, evidentment i com era d’esperar, el sistema no s’havia reprès. A 3/4 de 2 vaig poder-li dir al noi atent que tenien la informació malament: que hom pot anar al quasevol banc sempre i quan pagui la taxa en metàl·lic; si no, ha d’anar al seu banc (avís per a navegants). Vaig sortir d’allà a les 2 i 6 minuts.

Sort que estic de vacances i que no havia quedat amb ningú més. Si vols estar fresqueta tot el matí i aprofitar per acabar-te un llibre, o dos, no ho dubtis: demana hora i ves-hi.