Qui tingui una mica de memòria o una certa edat recordarà com en el parc de la Devesa hi havia fa uns anys diversos equipaments per a la pràctica esportiva. Un pavelló que va ser enderrocat per donar pas al Palau Firal, l’estadi d’atletisme del GEiEG amb la seva emblemàtica pista de cendra i el seu camp de rugbi al mig, la Societat Hípica Gerundense, el camp de futbol de la Joventut batejat posteriorment com Fèlix Farró, pistes de petanca, pistes de tennis i el circuit de Cola-Cao amb diversos aparells per fer esport i exercici físic. Altres equipaments per a altres pràctiques eren la pista d’aeromodelisme o el club de tir olímpic. Tot plegat eren instal·lacions que donaven vida. Ara tot ha quedat reduït a les piscines municipals i recentment una zona on hi ha diversos aparells de gimnàs de carrer. Fa anys, l’oposició veïnal va fer que l’Ajuntament de Girona desistís en la seva voluntat d’aixecar un pavelló. En definitiva, tot el que sigui dotar a la Devesa d’equipaments -no cal que siguin de grans dimensions- és donar vida a la Devesa. I més vida significa també més gent. No es pot deixar el parc amb una única activitat segura a l’any com són les Fires. Cal pensar, cal donar-hi voltes i cal trobar els equipaments siguin esportius o no que donin vida a la Devesa.
