Aprincipis de juny de 1961 es va inaugurar l’hotel Empordà de Figueres. Un hotel situat a peu de carretera de la primera gran ciutat després de la frontera. D’aquí la popularització del seu sobrenom de «motel» a imatge i semblança dels populars establiments americans. La característica principal d’aquest hotel, però, va ser des de l’inici, la cuina, que de la mà d’un visionari com Josep Mercader va revolucionar la cuina catalana. Segurament, només a l’Empordà es podia donar aquest fet. Per dos motius: l’Alt Empordà és l’única comarca on hi ha Pirineu i Mediterrània alhora, d’aquí la tradició del «mar i muntanya». En pocs quilòmetres a la rodona tens productes del mar, de la plana agrícola a l’entorn del riu Muga, les vinyes i olivars a peu d’Albera i els productes de muntanya de les Salines-Bassegoda. Per tant, una varietat de productes i paisatges concentrat en molt poc espai. L’altra característica és la proximitat amb França i la influència de les tendències culinàries que venien de l’altra banda de la frontera. Amb aquest dos elements, fa seixanta anys, Mercader després de formar-se als millors restaurants, va idear un hotel on la cuina seria l’element diferenciador. I a fe que ho va aconseguir.

El crític gastronòmic Pau Arenós defineix el Motel com el lloc on la cuina catalana es va fer gran i tots els grans restauradors reconeixen aquest mestratge al restaurant de Figueres. Tal com es va poder veure en la celebració del 50è aniversari sota la cúpula del Museu Dalí i que va reunir a tots els grans cuiners d’Espanya.

Aquest mestratge iniciat per Mercader l’ha continuat el gran Jaume Subirós i la seva dona Anna Maria i té el futur garantit amb els seus fills Jordi, Albert i Lluís.

Per les seves àmplies sales hi han passat molts personatges il·lustres dels quals destaca Josep Pla que tenia la seva pròpia taula, però també hi han passat molts anònims i moltes famílies que hi han viscut moments de celebració, de gaudi o de felicitat. Si hagués de destacar tres coses que fan del Motel un restaurant especial començaria com no pot ser d’altra manera, per la cuina, una cuina de mercat i de producte, que tot i estar oberta a les noves tendències, manté l’essència de la cuina tradicional catalana, sempre actualitzada. La temporada, les estacions de l’any, el que dona el mar i la terra segons l’època de l’any manen d’una manera subtil però evident. Una cuina que ha sabut mantenir el nivell al llarg dels seixanta anys i ha tingut un discurs propi més enllà de les modes i les tendències gastronòmiques. Com molt bé diu el periodista Ramon Iglesias, és un restaurant que està per sobre de les estrelles.

La segona cosa que destacaria és el servei. En un temps de modes en l’alta gastronomia que canvien contínuament, el servei impecable del Motel és un refugi pels qui es volen reconciliar amb el que ha de ser un servei de restauració, que ni carrega amb l’esnobisme tan abundant en els restaurants de qualitat ni entra en el «col·leguisme» de les propostes gastronòmiques més modernes i urbanites. El Motel és dels pioners també en la reivindicació del servei com element clau en la proposta gastronòmica en uns temps on només els cuiners són les estrelles.

I finalment, destacaria precisament aquests seixanta anys de mantenir una idea i fer-ho amb èxit. Aquí el principal mèrit és d’en Jaume, que tot i els cants de sirena de «revolucionar» el restaurant per adaptar-lo als temps líquids ha sabut mantenir la idea de Mercader adaptant-la el just per tal que continuï essent modern. El repte pels seus fills és enorme però el camí de l’èxit està molt marcat. I és que no és gens fàcil poder gaudir d’un restaurant clàssic i tan modern alhora. La majoria de ciutats han perdut els seus referents culinaris i n’hi ha hagut de nous, però quan aquests referents es perden, es perd una part de nosaltres. Aquells aniversaris, aquells sopars romàntics, aquelles celebracions familiars. Quan l’escenari d’aquests moments de felicitat desapareixen, desapareix una part de nosaltres.

Per sort, el Motel continua i ho fa amb una força envejable. Amb el reconeixement dels entesos i el que és més important, la fidelitat dels clients.

En aquest sentit, Figueres, a diferència de la majoria de ciutats, té sort en aquest aspecte, perquè té clàssics que continuen amb empenta i clientela: el Motel, l’hotel Duran, el Shang Hai o Can Jeroni, per exemple.

En aquest sentit, les rutes enogastronòmiques que s’han creat des de turisme són una molt bona eina per reivindicar i posar en valor aquests clàssics que són tan moderns.

Des d’aquí felicitar a la família Subirós per aquests seixanta anys i només demanar que continuïn com fins ara.