Tot continuant la ruta amb els amics amb qui vaig visitar Verges i Ullastret, l’endemà vam anar al poble medieval de Palau Sator.
Seguint indicacions, vam aparcar en una àmplia explanada resseca i un cop més vam repetir el calorós patiment dels altres pobles: tampoc hi havia cap arbre. Per terra, al voltant del rètol indicador del conjunt històric, pas obligatori pels visitants, hi havia caca de gos, papers, vasos de plàstic, mascaretes... ni una sola paperera. Aquesta va ser la primera impressió que ens vam endur abans d’entrar al poble. Mentrestant, enfilada sobra uns vells mur de pedra, ens contemplava la deliciosa església romànica de Sant Pere... Tot seguit, un safareig de pedra, envoltat per la seva barana original de ferro massís, on les nostres besàvies hi anaven a fer la bugada: ni un test ni una flor, ni un doll d, aigua rajant de la font... era buit i ple de plàstics.
En veure la deixadesa d’alguns pobles, em pregunto si els seus alcaldes son conscients del preciós llegat de la historia que els hi pertoca preservar. No tot s’acaba amb asfalt , faroles i jardineres de ferro corten: es imprescindible cuidar els detalls que humanitzin l’entorn; aigua neta a les basses i a les fonts, flors i ombra als carrers i sobre tot a la tardor, no mutileu els arbres i deixeu que les fulles encatifin el terra i , els jardiners, que es dediquin a recollir els plàstics.
Sens dubte el visitant quedarà admirat i repetirà la visita.
