El foc que s’ha declarat aquest cap de setmana a Llançà, que es va estendre pel massís del cap de Creus i va arribar a Port de la Selva fregant el monestir de Sant Pere de Rodes, ens ha posat dramàticament davant la realitat de les flames estiuenques. Com una mena de repetició sistèmica, ja a primers de juliol es va declarar el tradicional incendi als voltants del barri de Font de la Pólvora de Girona que va afectar la zona boscosa propera a l’N-II, tot i que sortosament no va anar a més gràcies a la tasca continuada, sostinguda i professional dels Bombers i de la Policia Municipal. Un altre clàssic de l’estiu és el de Vilopriu i rodalies, on sovint es detecten conats d’incendis que tenen tota la pinta de ser provocats, raó per la qual els Mossos han obert investigacions amb resultats desiguals.

Aquesta qüestió de la prevenció dels incendis forestals preocupa el nou conseller de l’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, que ja ha advertit que aquest serà un estiu complicat degut a la manca de pluges i a un estat de la vegetació forestal que afavoreix el risc d’incendis. L’actitud davant d’aquesta situació no ha de ser d’alarma, sosté el conseller, però sí d’alerta davant la possibilitat que un descuit o una negligència, com el llançament d’una burilla des del cotxe, puguin tenir devastadores conseqüències com ha estat el cas d’aquest foc recent de l’Alt Empordà.

A les comarques gironines les zones de més risc d’incendis son les àrees més properes al cap de Creus, com així s’ha posat de manifest, però també, i molt especialment, el massís de les Gavarres. En aquest sentit, l’Alt i el Baix Empordà són comarques que, segons els tècnics forestals, presenten una vegetació molt seca, la qual cosa incideix directament en els riscos de focs descontrolats. Habitualment, solen ser petits ensurts que es poden controlar amb pocs efectius, però resten en el record els grans incendis com el de l’Alt Empordà de 2012, que va afectar Capmany, Agullana, Cantallops i rodalies, però també el de l’any 1983 de les Gavarres, que va cremar bona part de la muntanya dels Àngels fins a arribar al terme municipal de Girona en una mena de rèplica del que s’havia produït en aquell mateix massís els anys 70. I ara, el foc ha tornat al nord de Catalunya i s’ha ensenyorit del magnífic parc natural del cap de Creus que recentment dirigeix amb eficàcia i diligència l’exregidor gironí Ponç Feliu.

Sortosament, avui els mitjans per a l’extinció d’incendis han millorat sensiblement, no només amb nous i reforçats equipaments, sinó també amb més professionals i voluntaris degudament preparats. El nou director general d’Emergències i Prevenció d’Incendis, Joan Delort, coneix prou bé la problemàtica d’aquestes comarques, les mancances existents i les eines de prevenció que poden ser necessàries davant les eventualitats que es puguin produir. El seu pas pel servei 112 de la Generalitat, la Direcció General de Trànsit, el comandament de la Guàrdia Urbana de Barcelona i, particularment, durant els seus anys com a intendent de la Policia Municipal de Girona, li atorguen un nivell de professionalitat contrastada que auguren una garantia en el desenvolupament de les seves noves funcions.

L’extinció d’un incendi, però, comença per una bona vigilància i, en aquest sentit, és positiva la instal·lació de 53 càmeres distribuïdes a tot el territori especialment en aquelles zones forestals que poden presentar un major risc. En aquest sentit, el massís de les Gavarres és sens dubte una altra zona «calenta» perquè no s’hi ha fet un manteniment continuat del sotabosc i perquè la carretera de Romanyà segueix essent una drecera per evitar possibles retencions dominicals. Ara que es parla de models de desenvolupament sostenible del territori, preservar la bella i arrelada massa forestal del nostre entorn i evitar que desaparegui sota els embats de les flames ha de ser una prioritat de país.