Adam Manyé és el nou delegat d’Ensenyament a les comarques gironines. No el conec. Tot preguntant al sector em comenten que es tracta d’un bon professional. Llegeixo al DdG que fou president regional d’ERC a les comarques tarragonines. Res a dir. Només desitjar-li molts èxits.

Fins ara ocupava el lloc un exregidor republicà de Sant Antoni de Calonge: Martí Fonalleras. No puc opinar en detall sobre la seva tasca, però almenys a la premsa no ha aparegut cap polèmica en aquests tres anys en el sempre mogut camp de l’educació. Certament, un àmbit amb milers de funcionaris que, malgrat la covid-19, han desenvolupat una feina impressionant. Mai no els agrairem prou la seva tasca. Amb les universitats tancades a pany i forrellat i els treballadors de la Generalitat i els seus responsables a casa, els mestres i professors han donat la cara al llarg del curs sense estalviar esforços i arriscant la seva salut.

Martí Fonalleras va escriure una carta als docents el 14 de juliol. Tanmateix, adjuntà una memòria de la feina feta. En el seu email comentava el seu desig de continuar, però la secretària regional d’ERC i nova delegada de la Generalitat el cessà perquè –segons ella– no tenia el perfil adequat. És sorprenent que ERC s’adoni ara que el responsable d’Ensenyament a les nostres contrades no gaudia de les habilitats necessàries. No sabem què diria Josep Bargalló, l’anterior responsable del departament, però l’excusa sembla infantil, de pati de col·legi. Si això és veritat, Laia Cañigueral comença molt malament. Són velles polítiques, impròpies d’una dona jove i que hauria d’aportar aire fresc a la política gironina. Malauradament, es continuen confonent les responsabilitats i malmetent la funció pública.

I això no acaba aquí. La nova delegada de la Generalitat li comentà que des d’ara i des del despatx d’Ensenyament s’ha de fer política, tot visitant alcaldes i ajuntaments per tal de preparar les eleccions municipals del 2023.

Suposem que es tracta d’amanyagar i impulsar estratègies per tal que ERC assoleixi millors resultats a la propera contesa. Si això es cert –fins ara ningú no ho ha desmentit–, caldria demanar la immediata dimissió de la delegada. I si són mentides les declaracions de Martí Fonalleras caldria donar la cara i dir la veritat del relleu. No es pot amagar Cañigueral i se li ha d’exigir que doni explicacions.

ERC té una manca important de lideratges. S’ha vist recentment a les eleccions catalanes, on JxCat a les comarques gironines li clavà una plantofada de campionat.

Però hom pensava que en el Departament d’Ensenyament a Girona allò que importava eren els alumnes, els professors, les AMIPAs, els centres, el personal no docent, etc. Però ara es veu que no. Allò que importa són les eleccions municipals, la qual cosa hauria de ser una qüestió que caldria treballar des de la seu del partit i no des de les institucions públiques. Aquesta responsable d’ERC no té clar que des dels càrrecs polítics s’ha de vetllar per la globalitat del país i deixar de banda la militància. Malauradament la gent jove com Cañigueral no significa transparència ni una alenada d’aire fresc.

Continuem amb els vicis de sempre que allunyen la ciutadania de les formacions polítiques. D’aquí ve la feblesa dels partits en quant a la militància. Si diguessin de debò el nombre d’afiliats farien un ridícul immens i no només ERC.

Pere Aragonès no ha dit ni piu en aquest nou plantejament de la nova delegada de la Generalitat a Girona. Ja pot anar fent discursos abrandats que si els comportaments del seu equip van en aquesta direcció, la seva presidència serà un autèntic fracàs. Al llarg de molts anys des d’ERC es parlava de mans netes, la qual cosa és d’admirar però també caldria ser honest i fidel a les institucions per tal de no confondre partit i Generalitat. Al llarg de molts anys ja hi vam estar acostumats.