Llegeixo que una dona dirigirà el Museu d’Art Contemporani (MACBA) per primera vegada en els més de 25 anys de trajectòria del museu: la curadora afrodescendent Elvira Dyangani Ose (1974). Els anteriors directors han estat Manuel Borja Villel (1988-2007), Bartomeu Marí (2008-2015) i Ferran Barenblit (2015-2021).
Com és públic i notori, el Macba és conegut –i alhora desconegut– per ser el museu on se salvaguarden els tòpics més ortodoxes que defineixen l’anomenat «art contemporani» –instal·lacions, gargots i esoterismes abstractes– que van ser implantats per la CIA en els Congressos per la llibertat de la Cultura (sic) a l’inici de la guerra freda cultural –anys cinquanta del segle passat–, amb l’objectiu de desacreditar les arts figuratives que són les pròpies de la civilització europea. És per això que en el «discurs» del MACBA –estrictament observat pels successius directors– no hi són representats –tot i ser els més famosos artistes de la contemporaneïtat– ni Dalí ni Picasso pel pecat de ser pintors figuratius. Val a dir que ambdós pintors –no s’hi val a badar!– estan àmpliament representats en el Museu Pompidou de París, i el Reina Sofia de Madrid...
