Si aquests dies veuen que les dades de la covid es destensen una mica, que frenen el vertigen de la pujada, no pensin que és conseqüència miraculosa del toc de queda, perquè aquest va entrar en vigor dissabte a la matinada, i els efectes de les restriccions sobre els contagis mai no es noten de seguida. Entre que la gent s’infecta, es troba malament i va al metge passa un cert temps, i entremig han tingut ocasió d’encomanar algú altre. Si aquests dies veiem xifres esperançadores, les haurem d’atribuir a fets anteriors al toc de queda, i entre aquests n’hi ha un que destaca: el tancament de l’oci nocturn en espais interiors, que va entrar en vigor el divendres 9 de juliol.

Des d’aquell dia els locals només podien atendre la clientela a les terrasses exteriors, i els que no en disposaven van posar el crit el cel. Si els efectes sobre la pandèmia de les restriccions socials es noten realment al cap d’un parell de setmanes, com s’ha explicat bastament, seria la clausura dels locals de diversió noctàmbula la causa de la variació que puguem detectar aquests dies, i és fàcil d’entendre per què: el coronavirus de la covid es transmet per la respiració, i als exteriors ben ventilats (no s’hi val a fer trampa) l’aire viciat que surt dels nostres pulmons s’esbargeix ràpidament, mentre que en interiors es queda per allà surant una bona estona.

Si a més a més hi ha molta gent que parla alt a causa de la música, la combinació letal està servida. El toc de queda no incideix en aquesta línia de perill, ja que només es dirigeix contra la gent que vol continuar la festa al carrer a la una de la matinada, però satisfà tots els catalans que s’han esverat i indignat davant les corresponents imatges televisives. És una mesura amb un nom molt impactant i de pel·lícula, però pocs virus més transmetran els troneres a aquelles hores que no hagin transmès ja al llarg del dia, i especialment al vespre en mil llocs on això dels deu de colla i amb mascareta no es compleix ni per equivocació.