El 22 de juliol de 2011, avui fa deu anys, va morir el germà Odiló Planàs, monjo de Montserrat, un gran violoncel·lista i organista que estimà molt Solius.

Nascut a Barcelona el 12 de setembre de 1925, Josep Planàs (el seu nom de baptisme) era fill del violoncel·lista Antoni Planàs i net del compositor Miquel Planàs. El petit Josep ingressà a l’Escolania el 31 de març de 1939, tot formant part del primer grup d’escolans que tornava a Montserrat després de la guerra.

Al poc temps de deixar l’Escolania, Josep Planàs ingressà a Montserrat l’1 d’octubre de 1941 per ser monjo. El germà Odiló va fer la professió simple el 4 de setembre de 1943 i la perpètua el 30 d’octubre de 1947.

El 1961 el germà Odiló anà a París a ampliar estudis de composició i el 1973 va fer estudis de solfeig, harmonia, piano i direcció musical. També estudià violoncel amb el mestre Lluís Millet. Va col·laborar estretament amb el P. Ireneu Segarra, director de l’Escolania en diverses tasques i per això referint-se al germà Odiló, el P. Ireneu sovint repetia: «Sort n’he tingut d’ell».

De 1947 a 1988 el germà Odiló va ser professor de solfeig i piano; des de 1952, professor de violoncel i des de 1960, organista del santuari. A partir de la reforma litúrgica del Vaticà II, el germà Odiló va compondre un gran nombre de melodies per al cant litúrgic en català i en castellà i també la música d’una quarantena de Goigs. És autor de diversos llibres de cant, així com d’un mètode d’iniciació al violoncel i de diverses obres corals i instrumentals per a orgue.

El germà Odiló sempre va estimar molt el monestir de Solius, on passava algunes setmanes cada any i on sempre va ser acollit fraternalment pels monjos. Com recordava fra Jaume Gabarró, monjo de Solius, amb motiu de la mort del germà Odiló, «encara no feia tres anys de la fundació del monestir de Solius (1967), que el germà Odiló ja hi venia». Per això, «fruit de les seves estades entre nosaltres, va ser el cantoral Preguem cantant», del germà Odiló. De fet, en les setmanes que cada any passava a Solius, el germà Odiló va musicar «des de zero», com recordava fra Jaume Gabarró, «pràcticament totes les antífones i cants de la Litúrgia de les Hores i de la missa, melodies que la nostra comunitat ha anat aprenent per als diversos dies i festes de l’any». I és que un dels llocs que més estimà el germà Odiló va ser Solius, on sempre fou acollit com un germà. Va ser a Solius mateix on el germà Odiló passà les darreres setmanes de la seva vida, abans de tornar, molt malalt ja, a Montserrat.

Bon pedagog, el germà Odiló, que dedicà tota la seva vida a l’ensenyament musical a l’Escolania, tenia molt d’interès, com digué ell mateix, «que els nois es formessin bé musicalment» i per això tenia en compte les possibilitats musicals de cada escolà.

Fidel a la pregària i apassionat per la música, el germà Odiló, gran amic de Solius, va ser un monjo humil, senzill i ple de bondat.