Hi ha hagut un canvi de ministeris. Miquel Iceta, que era el ministre de Política Territorial, tenia l’encàrrec de desenvolupar l’estat de les autonomies i fer una proposta per Catalunya, no en va és un polític que ha parlat i escrit molt de federalisme. Ha estat substituït per Isabel Rodríguez (1981), d’Abenójar (Castella-la Manxa), va militar a les Joventuts Socialistes, va passar a ser senadora el 2004 i després va ser alcaldessa de Puertollano, una ciutat de 47.000 habitants. Només prendre possessió del càrrec ens ha explicat el que necessitem els catalans. Com si fos una crítica, ha dit que sanitat, educació i beques, infraestructures i transports, «esos temas no han estado en la agenda y hay que recuperarlos». És a dir, han deixat de fa molts anys d’invertir en rodalies RENFE a Catalunya mentre sí ho feien a Madrid i ara faran alguna cosa. Bé.

Però de seguida s’ha posat a parlar del que no sap però que és l’eix central de la seva cartera, la ignorància és molt atrevida: «Yo tengo la opinión, desde fuera de Cataluña, porque tenemos amigos, conocidos y familiares que viven allí, que hay ya demasiado tiempo de conflicto. Una década de conflicto político en Cataluña, que no se ha quedado solo en el Parlament ni en el Govern, sino que ha llegado a los hogares, ha roto familias y amigos. Hay necesidad de recomponer, de reencontrarse, personal y socialmente». Es veu que es relaciona només amb gent molt dogmàtica, tipus Vox, que no sap conviure amb independentistes. Em sembla una enorme tonteria. Els indepes s’han d’acostumar a conviure amb gent que vol pertànyer a Espanya i a l’inrevés. Si ella coneix només gent que no és tolerant, que s’ho faci mirar. Emprenya molt quan diu «deberían haber aprendido la lección». Ah, és clar, t’envien 6.000 piolins a apallissar la gent i el que cal fer és tornar-te monàrquic per no tenir problemes. El més fotut és que afirma que «el Gobierno de España ha hecho un gesto muy importante por la convivencia, para salir de ese marco de conflicto entre la comunidad autónoma y el país, y ahora también ellos tienen que hacer su propio esfuerzo para recomponer también la convivencia y la concordia dentro de Cataluña». Insisteix en la tesi dels que no saben com funciona el país, però el més fotut és que creu que els republicans independentistes catalans estan en deute amb el Govern espanyol pels indults.

Només dos comentaris, els jutges del TC, del TS, del Tribunal de Comptes i del CGPJ el que volen és acabar amb el seu Govern, ja han acabat amb un vicepresident. Potser que algú li expliqui una cosa que de tan evident sembla mentida que no ho sàpiga, Pedro Sánchez és president del Govern espanyol gràcies, entre d’altres, als republicans independentistes catalans, per la moció de censura, per la investidura i pels pressupostos. Sense ells Isabel Rodríguez no seria ministra, sinó alcaldessa de Puertollano. Si hem d’esperar alguna proposta de solució d’aquesta ministra, anem arreglats.