(En el dia del seu enterrament, Vidreres, 13 de juliol de 2021). 

Agustina, havia viscut al teu costat tantes coses! Sobretot la teva delicadesa i dedicació als altres. Sabies que tu no ho eres tot, que els altres formaven part de les teves preocupacions, de la teva solidaritat, de la teva amistat. Et veia enfeinada amb altres persones en activitats diverses i populars, allà on faltava algú tu eres la primera d’arribar-hi, i tenies la virtut de no fer nosa enlloc. Abans apartar-te que molestar! I sempre amb un tarannà generós i alegre, amb la paraula justa per animar, comprendre i mirar sempre endavant. 

Molts trobarem a faltar la teva presència física, però el record serà sempre la teva presència entre nosaltres. Ho vas deixar ben clar en el teu enterrament: «He estimat molt. M’han estimat molt. Tinc una gran esperança en el Déu Jesús que és pare i mare. Gràcies a la vida. Una abraçada a tothom». 

I jo, qui soc jo, Agustina? Tant se val, no cal cap nom. M’agradaria que el meu nom fos «multitud». Som tants els que hem viscut els mateixos sentiments! Jo voldria ser tots els teus amics, tots aquells que et coneixien, tots aquells que han plorat la teva mort, tots aquells que has estimat i van estimar-te. I volem dir amb tu ben fort i ben alt «gràcies a la vida!».