El passat diumenge 18 de juliol, uns malvats sense ànima, pel que sembla pertanyents a un grup anomenat Acció x la Independència, van profanar la cripta-museu situada al monestir de Montserrat, on reposen els cossos de 319 requetés, del Terç de Nostra Senyora de Montserrat, caiguts en combat.
Aquest acte roí i covard, ja que no mereix cap altre qualificació, contrasta amb l’esperit cavalleresc i cristià del nostre emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, i el del fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera.
Al primer, després de la victòria obtinguda sobre els protestants alemanys a Mülberg, algú li va proposar la profanació de la tomba de l’iniciador de la Reforma Protestant, Martí Lutero. La resposta va ser lacònica i taxativa. «No, jo he vingut a lluitar contra els vius, no contra els morts».
El segon exemple fa referència a la condemna expressa que va pronunciar el fundador de Falange Española respecte als autors de la profanació de les tombes dels capitans Fermín Galán Rodríguez i Ángel García Hernández, principals capitosts de l’aixecament republicà fallit del 12 de desembre de 1930, per cert abandonats i traïts pels seus superiors en la conspiració, com el futur cap de govern Santiago Casares Quiroga i el tinent coronel Joaquín Mangada Rosetón.
L’execrable acte, a més de mesquí moralment i sacríleg en l’àmbit religiós, és a més una total contradicció pels qui es diuen amants de Catalunya, atès que el Terç va ser una de les unitats amb més condecoracions tant individuals com col·lectives, i estava format per catalans que utilitzaven el català, resaven diàriament el Sant Rosari en la seva llengua materna i entonaven el Virolai, el cant a la Moreneta de Mn. Cinto Verdaguer.
