El dissabte 24 de juliol, el Diari de Girona recollia les afirmacions del regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona dient que l’antena que es vol reubicar a tocar d’un dels blocs que formen part del complex de la plaça complia tots els requisits legals. Aquest regidor, Lluís Martí, insistia a dir que és un tema que depèn de la Generalitat i que ells no hi podien fer més. També deia que aquesta antena s’havia col·locat el 1997 a la teulada d’un dels edificis amb l’acord del seu propietari. No queda clar si aquest acord incloïa alguna mena de contraprestació. En qualsevol cas, ara aquest propietari vol vendre pisos i necessita «treure’s de sobre» aquesta antena i pretén recol·locar-la a prop d’una altra comunitat de la mateixa plaça. Crec que no s’ha de ser gaire llest per entendre la maniobra.

Al nostre regidor d’Urbanisme només li preocupa la legalitat del canvi? Que tots els veïns de la plaça hi estiguin en contra li sembla intranscendent? A mi em sembla vergonyós que un representant de la ciutadania tingui aquesta actitud de desentendre’s del problema i d’espolsar-se les puces cap a la Generalitat. De veritat que l’Ajuntament de Girona no pot fer res davant de la Generalitat? Llavors de què ens serveix tenir l’alcadessa al Parlament de Catalunya?

Pels qui no el coneixen, el P. Ignasi M. Anzizu i Furest és un Jesuïta de pedra picada que va estar més de 30 anys a la República del Txad a l’Àfrica, i els darrers 22 anys com a rector de les parròquies de Palol d’Onyar i Vila-roja.

Recentment ha estat substituït pel Bisbat de Girona, al·legant com a motiu la seva jubilació.

L’Ignasi que tots coneixem és un gran home de fe i una persona incombustible que sempre ha estat i encara està actualment en forma per ajudar la gent més dèbil i necessitada, independentment del seu origen o religió.

L’Ignasi ens deixa un gran llegat a l’Església Parroquial de Sant Sadurní de Palol d’Onyar: la instal·lació de noves campanes que substituïssin les que durant la Guerra Civil havien desaparegut; la restauració dels mosaics històrics de la capella del Roser també malmesos durant la guerra, i la substitució de la teulada del temple, que estava en molt mal estat.

Ignasi, vagis allà on vagis, sempre estaràs en el nostre record, ja que mai podrem agrair-te tot el que has fet per la nostra parròquia.

L’aplicació del nou POUM de Figueres podria significar, a mitjà termini, una gran desgràcia social: la supressió de la cohesió comarcal. Figueres, el que hauria de fer immediatament, és soterrar les vies del tren o l’avinguda Vilallonga i mantenir les dues estacions (cal recordar la consulta que es va fer sobre el tema l’any 2008). Als llocs –tant a Catalunya, l’Estat espanyol o l’Estat francès– on s’ha suprimit l’estació del centre i s’ha concentrat tot –AVE, convencional i busos– a la perifèria ha significat una punyalada a la justícia i cohesió social i un retrocés brutal de la mobilitat sostenible. Per Figueres, encara seria molt més greu, ja que es posaran en perill de mort, directament i indirectament, gran part de Figueres i molts municipis de Girona a Portbou. Fins i tot podria passar que no es fes la cara –i difícil– variant ferroviària de Vilafant a Perelada i el tram de Figueres-Portbou-Cervera desaparegués (també, en la part Sud hi hauria greus problemes per enllaçar el tren convencional provinent de Girona amb l’estació de Vilafant), la qual cosa seria una aberració espectacular perquè «destrossaria una línia (l’R11) transfronterera de proximitat, social, molt estratègica i amb molt de futur (amb inversions can cal i ample de via europeu fins a Portbou-Cervera). Per finalitzar, no hi ha dubte que si aquest projecte antisocial tira endavant serà «el món a l’inrevés, ja que incrementaria la pol·lució i els accidents de trànsit, a més de provocar molts patiments socials (inclosos molts suïcidis socials de carn i ossos) arreu de la geografia alt-empordanesa.