Cada cop estic mes emprenyat amb els imbècils que maltracten dones i les maten. Els homes hem de fer alguna cosa. No pot ser que l’amenaça número u real de morir per a una dona sigui la seva parella. Hem arribat a un punt en què, quan una dona mor de forma violenta, la policia busca de seguida la parella i en un percentatge elevadíssim l’encerta.

Digueu-me ingenu, però creia que amb l’aprovació de la llei del divorci de 1981 el problema de les morts violentes de les dones s’acabaria o almenys es reduiria moltíssim. Creia que quan una parella veiés que no s’estima i que té problemes, aniria a un advocat, se separarien i ja està. També creia que quan les velles generacions educades en el nacionalcatolicisme masclista s’anessin morint, el problema s’aniria reduint paulatinament. Doncs no. Alguna cosa hem fet molt malament quan continua passant en generacions educades en escoles democràtiques i coeducatives. No sé on és el problema, potser és que als nens i als nois no se’ls dona una suficient dosi de «no». I no estan acostumats a la frustració. No ho sé. El que sé és que són uns malparits i que a més ens acabarà afectant de forma brutal a tots els homes. Suposo que ja està passant el següent. Un home i una dona queden a dinar sense cap voluntat d’enrotllar-se. La dona en algun moment pensarà: i aquest és dels que pega la dona? Pot acabar matant-la? Vista la proporció d’homes cabrons, tampoc serà un pensament paranoic, sinó fonamentat en estadística. Ja no diem si la mateixa trobada és amb expectatives una mica més elevades.

Al final no hi haurà cap dona que vulgui conviure amb un home. És una amenaça latent.

De fet, als països mes avançats, els nòrdics, les dones han decidit viure soles com a model de vida. No m’estranya, anem cap aquí.

Tampoc entenc aquests homes. Si en un moment determinat els agafen uns rampells malaltissos de poder i de dominació sobre una dona, per què no se’n van a fer teràpia a un psiquiatre? Realment aquest tipus d’home està malalt, però quan no recorre a ajuda especialitzada es converteix directament en una mala persona, en un cretí i una part d’ells arriben a la violència i fins i tot a l’assassinat. Algun fins i tot acaben assassinant els propis fills per fer mal a la dona. Aquests assassins estan fent mal a les dones en primer lloc, és evident, però també als homes i a la possibilitat de relacions harmòniques i sanes. Quantes possibilitats de relacions s’han frustrat per por?

No sé com es pot pal·liar aquesta problema, però, vist que no es redueix, caldrà repensar tota la societat, la família, l’educació, els mitjans i les lleis per veure què podem fer. Normalment els que escrivim articles proposem solucions per a tot. En aquest tema em dono per vençut. El que diuen el PP, Cs i Vox dona cobertura moral al mal. Cal un pacte entre el republicanisme, l’esquerra i el feminisme contra el feixisme.