El vicepresident Jordi Puigneró ha descobert una manera ràpida i efectiva d’aturar la propagació de la covid a Catalunya: consisteix a travessar la frontera per anar a respirar els aires de la República Francesa, que són guaridors i sanitosos. Com potser ja saben, el vicepresident s’ha deixat retratar amb una bona colla més de catalans, la majoria residents al sud dels Pirineus però alguns, com Carles Puigdemont, domiciliats provisionalment a Bèlgica, que s’han trobat per fer un arròs sota convocatòria de l’escriptora Pilar Rahola. Res d’extraordinari, són coses que es fan a l’estiu. El problema és que a la foto són més de deu, apareixen molt junts i cap d’ells no du mascareta: tres incompliments de les normes sanitàries dictades per la Generalitat, ja que els comensals no formen nucli de convivència per molt amics que siguin. La divulgació de la imatge ha generat les crítiques corresponents, a les quals s’ha afegit el conseller de Salut, doctor Josep Maria Argimon, per al qual aquesta no és la mena d’exemple que han de donar les persones amb càrrec o influència. Puigneró, tanmateix, ha sortit al pas de les crítiques amb dos arguments: que era una festa privada (objecció: les restriccions també s’hi apliquen) i que la reunió es va celebrar en territori francès. El fet que una mateixa situació, protagonitzada per les mateixes persones, sigui potencialment contagiosa al sud del Pertús i deixi de ser-ho al nord només es pot deure a la diferent qualitat de l’aire a un costat i l’altre d’una línia que els reunits, tots ells bons catalanistes, sens dubte consideren artificial i perversa. Però si resulta que els aires francesos prevenen el contagi de la covid, el que toca és anar-hi tots en pelegrinatge a fer-hi grans respirades, com abans s’anava als balnearis d’alta muntanya per netejar els pulmons. Potser tornaran els autocars en corrua cap a Perpinyà, però no a veure el Tango i l’Emmanuelle, sinó a inspirar i expirar intensament i metòdica: un, dos, un, dos...
