Tothom coneix Pilar Rahola. Em refereixo a la seva faceta pública i no a la personal. Segur que alguns dels que van assistir a la paella de la periodista en un lloc «fora del Regne d’Espanya» la coneixen en els dos sentits. A Rahola li agrada explicar que està a prop del poder, el poder que considera que és el seu, i no fa res que sigui improvisat o poc estudiat. Rahola fa saber cada vegada que en té l’ocasió que és molt amiga de Carles Puigdemont, i de Toni Comín, i del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró. El primer no està a l’executiu, però decideix; el segon no està a l’executiu i no decideix i el tercer sembla que decideix des de dins l’executiu. Rahola és llesta i sap que aquesta foto tindrà repercussió i pot provocar ulls de poll. Per això la fa pública; busca notorietat a través de la polèmica, encara que deixi en evidència tot un vicepresident que no es va posar la mascareta. Tampoc ho van fer els altres dinou comensals, encara que el Govern -especialment Josep Maria Argimon, que va ser qui va haver de donar la cara per la foto- no es cansi de demanar prudència. La culpa no és de Pilar Rahola. Tots els que van anar a la paella sabien que s’exposaven a l’ego de la tertuliana i més quan és reincident. I si no, que li preguntin a Josep Lluís Trapero.
