A Banyoles, els veïns han de sortir a defensar el toc de les campanes. És senyal que alguna cosa no rutlla. Les ordenances municipals contra els sorolls nocturns solen fer una excepció amb les campanes, és cert. Però, i què? Al capdavall, aquestes ordenances no es compleixen quasi mai: per desídia, perquè queden supeditades a normes superiors que les contradiuen, o per impotència i cansament de qui les ha de fer complir. La policia s’ha arribat a trobar amb incívics que ja ni els obren la porta o que fins i tot els insulten. A tot arreu, a les nits, hi ha crits, gossos lladrant, vehicles amb la música a tot volum, festes en cases particulars sense cap mirament per als veïns... De tot això, els contraris a les campanes no se’n queixen, o almenys no se’ls sent gaire. Això sí: al·leguen que les campanes són una tradició sorollosa incompatible amb la modernitat. Doncs si la modernitat es redueix a tolerar els nous sorolls, ara ja «tradicionals», que s’ho facin mirar.