Em dic Erika, visc al barri de Thesdorf de la ciutat de Pinneberg, a vint quilòmetres a l’oest d’Hamburg. Tinc divuit anys i treballo de caixera en un supermercat del grup Rewe.

L’agència de viatges de l’empresa va oferir a preu de ganga una setmana de vacances en un habitatge d’us turístic (HUT) a Lloret de Mar. Deu companyes ens vam apuntar després de confirmar que, sense estar vacunades de la covid-19, no tindríem problemes per sortir i entrar a Alemanya.

Abans de pujar a l’avió ens van fer un test amb resultat negatiu. Vam aterrar a l’aeroport Girona-Costa Brava. Una furgoneta ens va traslladar al xalet. Eren les dotze del migdia.

Teníem un full amb instruccions. El codi d’entrada de vuit dígits es teclejava en l’aparell penjat a la paret. S’obria la porta. En una pancarta es llegia: «Els joves són benvinguts».

Hi havia quatre habitacions de tres llits, dos banys, un menjador, un sala d’estar i una cuina. Per una porta corredissa del saló s’accedia a la piscina i al jardí.

Triats els dormitoris, ens vam posar el bikini i de cap a la piscina. A l’exterior estava prohibit anar nues. I un rave! Ens banyaríem i prendríem el sol en pilotes. Ni cas de les mirades indiscretes. Les cases veïnes estaven a dos metres de distància.

A les quatre de la tarda, fèiem una excursió al supermercat per comprar vint-i-quatre llaunes de cerveses, divuit ampolles d’aigua, quatre de vodka i quatre de gin, a més de tòniques i taronjades. Ah! També, verdures, pasta i fruita. Va costar un dineral.

Al capvespre, ja estem més que alegres. L’alcohol corre per les venes. Eufòria desbordada. Una gran cridòria acompanya la musica que retruny pels altaveus.

A les deu de la nit anem a una discoteca. Ens avisen que tanca a dos quarts d’una. Hi ha toc de queda. Tampoc es pot ballar, només asseure’s a la terrassa. Quantes restriccions! Se’ns acosta un grup de sis joves anglesos. Bevem sense parar. A l’hora de marxar, convidem els nois a seguir la festa. Arribem ben trompes al xalet. Posem la música a tota pastilla. Comencen els petons i les abraçades.

De cop i volta, el veí, megàfon en mà, crida police, stop the music. En un tres i no res, apareix un cotxe patrulla. Sona el timbre. Els policies fan recompte. Som massa gent. Per telèfon, avisen el representat. Quan arriba li fan saber que se supera l’aforament i que el soroll sobrepassa els límit. S’ha d’aturar la música. Els agents aixequen acta i se’n van.

Passat el perill m’emporto un xicot a la cambra. Passem la nit junts.

Els dies següents repetim la jugada. Al cinquè dia, apareixen els símptomes. Ens fan les proves. Totes estem contagiades. A dues se les emporten a l’hospital. La resta quedem confinades en un hotel. Fi de les vacances.