La moda significa molt més que la roba que es posa cadascú. Embolcalla el teatre de la vida quotidiana i gaudeix de l’atractiu suficient per desbancar el cinema a l’hora de generar les fantasies que alimenten els somnis. En aquest escenari, tothom lluita per aconseguir el paper que desitja. L’aspecte de les persones aporta un gran volum d’informació sobre el seu caràcter. La manera com es presenten transmet detalls sobre la seva situació social i ideològica; només cal saber interpretar signes com la roba i els complements que triem i les combinacions que ens inventem. Com queda patent al carrer, hi ha farsants que volen semblar rics o famosos, malgrat que realment no ho siguin. Igualment, abunden les víctimes de la moda obsessionades pel glamur i la bellesa. Altres consumidors orienten les seves eleccions cap a la provocació, política o sensual. Un grup molt nombrós addueix que, com a molt, es preocupa per cobrir el cos amb les peces que té més a mà, segons l’estació de l’any i l’activitat que vagi a fer. Aquests ignoren tres quartes parts de les missions primordials de la vestimenta, enunciades pels teòrics culturals i els analistes de la indumentària: el pudor, l’adornament i l’atreviment, especialment enfocat a l’atracció sexual. S’entén que el pescador s’ha de mantenir sec, que el bomber necessita protecció contra les flames o que el miner s’ha de preservar del gas nociu… Però també que la roba serveix per diferenciar-se, per mostrar afiliacions religioses, per donar a entendre a quina classe es pertany o quin estil de vida se segueix.
