Viatjar còmodament asseguts

Recordem una anada a Barcelona com el nostre primer viatge. Jo era molt petit, tot just un infant. Recordo que hi vaig anar amb la Pilar Martí. En aquell moment, per a mi anar a la ciutat on havia nascut la mare va ser més que una excursió, una autèntica aventura.

A la meva mare, filla d’aragonesos, mai li va acabar d’agradar Girona, sempre va sentir enyorança de la Ciutat Comtal. Era una gran lectora de novel·les i biografies, crec que el meu gust per la lectura el dec haver heretat d’ella.

Darrerament, com que viatjar resulta car i perillós, hem optat per llegir bons llibres de viatges sobre països on encara no hi ha arribat la marabunta del turisme de baix cost, una autèntica plaga d’alienats incondicionals de l’American Way of Life que surten desbocats a la recerca de Las Vegas, Hollywood, Costes Daurades o Marina d’Or, són uns admiradors impenitents de la Disneylàndia universal.

Aquest agost, com els darrers anys, desafiant qualsevol pandèmia, ens asseurem a la butaca del nostre estudi, ens cordarem el cinturó i a l’estil dels grans mites, ens disfressarem de Simbad, Ulisses, Marco Polo i sortirem a la recerca de noves aventures, tot explorant terres llunyanes i coneixent noves ciutats i països.

L’autèntic viatger és un antiturista, una mena de ranger/explorador que surt a la recerca de l’aventura, donant una oportunitat a l’atzar, desafiant les programacions, els horaris, les reserves prèvies, visites guiades,...

Un dels llocs que pensem visitar aquest estiu és la Xina Popular, un estat que com a marxista heterodoxe i llibertari que em considero, ben segur que seria empresonat i enviat a algun camp de reeducació.

Aquest viatge l’emprendrem amb un company de qui ja he parlat alguna vegada. Es tracta de Robert Kaplan (no confondre amb el Kaplan de Con la muerte en los talones) i el seu darrer llibre publicat (The Return of Marco Polos’s World).

Amb Kaplan, un escriptor novaiorquès d’origen jueu, trepitjarem noves terres, descobrirem alguns dels llocs més remots de la terra i ens adonarem que hi ha realitats desconegudes que amaguen foscos interessos de les companyies transnacionals i de les grans potències.

Robert Kaplan és un gran escriptor i també un gran confident dels dirigents polítics i militars i empresarials dels EUA. No és cap secret, ningú mitjanament informat dubta que és un fidel servidor dels interessos imperials i hegemònics del gendarme de la pax americana, a tot el planeta.

Cal estar alerta dels avenços que puguin fer els rivals de les altres potències internacionals que poden fer ombra als EUA i les seves àrees d’influència. Cal assegurar que la indústria bèl·lica americana, la del cinema, el món de l’entreteniment... mantinguin, i a poder ser ampliïn, la seva cartera de clients.

És per això, per la gran capacitat d’anàlisi que té l’escriptor americà, que és bo seguir-lo en el seus viatges, així podem saber què poden fer els americans per contrarestar l’avenç i sobretot els moviments que els seus principals antagonistes, Rússia i la Xina, han fet darrerament en l’escaquer polític mundial.

Les darreres anàlisis del periodista jueu americà situen la Xina com el principal contrincant de l’oncle Sam, és per això que en el seu darrer llibre ha recorregut i després escrit sobre els territoris d’Euràsia, tot seguint les passes del mercader venecià Marco Polo.

Asseguts còmodament a la nostra butaca, pujarem en el transsiberià, agafarem tot tipus de transports, viatjarem per la nova ruta de la seda i passarem per llocs que també hi ha estat en bicicleta l’amic Xavier Corominas, exbatlle de Salt, que un cop ha agafada la «retraite» s’ha dedicat a pedalar de forma impenitent, com si no hi hagués demà, arreu del planeta.

Però si us hem de dir la veritat, el viatge modern que més ens ha impressionat és el que ha fet el periodista francès Bernard Olivier, autor d’un llibre de referència (La llarga marxa) en el qual explica un viatge impressionant, a peu i en solitari, en el que va anar ni més ni menys des d’Istanbul a la Xina.

Sort que estic assegut de forma confortable, perquè només de pensar-hi ja em començava a cansar. És particularment interessant llegir l’etapa que el porta des de Constantinoble a Teheran, un recorregut on li passa de tot i on és importunat contínuament per unitats de l’exèrcit turc que patrullen amunt i avall recercant imaginàries cèl·lules terroristes.

Després de donar mil explicacions a la soldada, superar múltiples adversitats i també, cal dir-ho, gaudir de l’hospitalitat dels camperols turcs en pobles i poblets d’Anatòlia, quan és a punt d’arribar a la frontera persa, es posa malalt greument i haurà de retornar a Istanbul en ambulància primer i a París, en avió després.

Un altre viatge a la Xina que no us podeu perdre, és el que fa l’economista espanyol Ramón Tamames, un comunista penedit, que va escriure un llibre de referència: El siglo de China. Un estudi exhaustiu de tots els avenços tècnics, industrials del gran gegant asiàtic i les repercussions socials que això ha tingut sobre la població.

Recordo que l’Enric Marquès sempre deia: Turisme, consumisme! Tenia una part de raó, però no oblideu que llegint un bon llibre es pot viatjar de forma ràpida a qualsevol lloc, no cal portar alforges i es pot fer volar la imaginació. I tot això asseguts còmodament i de forma confortable a la butaca del vostre saló.