Els boscos es cremen per la sequedat, la baixa humitat i el mal estat del sotabosc, també perquè Catalunya és actualment una terra molt arbrada, mentre que abans bona part del territori eren camps de conreu o prats de pastura, igual que hi havia moltes cases de pagès i petits poblets en el rerepaís i si veien cremar una mata, l’apagaven. El despoblament de l’interior i de la part nord de Lleida i Girona han facilitat la propagació dels incendis.
Els boscos eren fàcils de mantenir en bon estat a diferència del bestiar o dels conreus, per aquesta raó eren tan apreciats pels seus amos. No s’havien de regar perquè els núvols ja s’encarregaven d’humitejar-los i la mà d’obra per netejar-los era llavors molt barata. La massa forestal va deixar de ser un bon negoci a la dècada dels cinquanta, quan ja no es necessitava llenya, ni carbó vegetal, ni fusta pels fusters, que fou substituïda per altres materials com el plàstic, igual que el gas i l’electricitat entraren en les llars apartant la llenya i el carbó i les mares contentes perquè tot resultà més fàcil i més net.
Els litorals catalans, la Costa Brava, el Maresme i el Baix Penedès i el Delta de l’Ebre estaven brodats de vinyes, camps d’arròs, hortes, arbres fruiters, especialment oliveres, ara tot és formigó, el ciment de les urbanitzacions, i també grans pinedes de pins de crescuda ràpida, no autòctons; el ciment i la pineda han cosit i entrelligat les comarques marines.
El 80% dels boscos de Catalunya són de propietat privada, la resta parcs nacionals, com el d’Aigüestortes en immillorables condicions, del seu manteniment se n’encarrega l’Estat espanyol o parcs naturals dependents de la Generalitat, en pèssimes condicions com s’ha demostrat en l’incendi del Cap de Creus i Sant Pere de Rodes. (He escrit que Catalunya és més latifundista del que la gent creu).
Quan el bosc va deixar de ser rendible es va abandonar i aviat s’ompliren de maleses, de bosquina, i ja ningú estassà del sotabosc les mates, arbustos, romegueres i només el desemboscaven per tallar arbres. Qui ha de mantenir el bosc net? Molts propietaris s’arruïnaren perquè l’única fons d’ingressos procedia del bosc i no tenien diners per pagar homes per desembarassar-lo. La Generalitat dona dos milions d’euros per ajudar els propietaris per mantenir nets els boscos, que és del tot insuficient i que ha rebut crítiques perquè hi ha altres col·lectius necessitats.
En els últims anys d’en Franco es va produir el primer gran incendi que esparverà a tothom, s’originà prop de Sant Feliu de Guíxols i avançà impetuós i imparable en direcció a Llagostera. Els bombers intentaren detenir-lo, però s’escolà per sota un gran pont i seguí amunt i arrasà boscos de Cassà de la Selva, de Riudellots; a Maçanet va saltar a l’altra banda de l’autopista i abrandà tots els arbres que trobava, seguí cap a Massanes, Hostalric i Grions. Vaig acompanyar el pare a Sant Feliu de Buixalleu per observar el foc i allà hi havia el governador, un ruc de cap a peus, i el senyor Garolera, l’home que més estimava i que més entenia de boscos.
Era impressionant veure com onades de foc sortien d’un turó i es llançaven damunt d’un altre, que a l’acte tot començava a cremar. El perill era que el foc si no el paraven, anava cap Arbúcies amenaçant la botànica del Montseny. Se li va proposar al governador fer un tallafoc i va respondre que era una bogeria perquè no es combat el foc amb més foc.
En Garolera havia portat el seu equip de treballadors, boscaters i llenyataires i els va manar que tallessin els arbres a la punta de la fletxa de l’incendi i els cremessin. Van aparèixer per fi, per primera vegada els hidroavions i van rebre l’ordre que tiressin l’aigua el començament del foc i la van llançar al cap dels llenyataires. La immensa sort va ser que el vent empentà el foc cap a una cantera i allà va morir en no trobar res per cruspir-se. Així es va salvar part del vessant del Montseny.
Els incendis són una tragèdia, però el tractament informatiu que en va fer una ràdio és de les coses més hilarants que he escoltat. Aquí teniu la retransmissió radiofònica d’un incendi a l’Alta Ribagorça. Ho reprodueixo de forma literal. Eren cap a les cinc de la tarda i vaig buscar una emissora qualsevol catalana que informés de les notícies. Escolto el presentador que anuncia: «En butlletins anteriors hem informat que a les onze del matí per quatre punts diferents s’ha produït un incendi a l’Alta Ribagorça i porta cremades sis hectàrees. Hidroavions de la Generalitat i francesos l’estan apagant; qui millor ens informarà és la corresponsal allà desplaçada: què ens pots dir?»
(Aquí va començar l’actuació estel·lar de la becària): Va repetir al peu de la lletra el que vostè ha acabat de llegir i va notificar que: «Qui millor ho pot explicar és l’alcalde» i l’alcalde va reiterar el que ja sabem. La becària: «Diria que és un foc provocat?». L’alcalde: «Dona!, ha començat a cremar per quatre punts diferents». La becària: «I les causes?». Es va produir un llarg silenci, l’alcalde va pensar aquesta mocosa creu que he escrit una tesi doctoral sobre incendis forestals i finalment va respondre: «Estan bojos!». La becària després d’exclamar «Hum» li preguntà: «No seran causes ecològiques?» alcalde: «No». La becària cercant la part humana «Què em pot dir dels pagesos». Alcalde «De quins pagesos?». La becària: «Coi dels pagesos que vivien en el lloc cremat». Alcalde: «És una superfície arbrada i no hi viu cap pagès».
L’emissora va tallar la comunicació amb la becària perquè no fes una nova pregunta. I aquí es va acabar la retransmissió en directe.
