Centrar-nos, tots plegats, en la negociació prevista entre el Govern d’Espanya i el de Catalunya ens allunya de la «imbecilitat». Tanmateix, no hem de prendre el mot «imbècils», en el sentit pejoratiu de «curt de gambals», sinó en el sentit que els clàssics grecs donaven a tot aquell que només pensa en si mateix i es desentén dels afers de la ciutat. El pensament aristotèlic ho deixa ben clar: «El que és incapaç de viure en societat perquè en té suficient amb ell mateix deu ser una bèstia o un déu» perquè «l’home és, per naturalesa, un animal polític».

Amb aquestes premisses, dono continuïtat als dos meus articles anteriors, «L’entorn de la negociació» i «Diàleg, Concòrdia i Coherència també» perquè entenc que amb la negociació, estem davant un fet històric transcendental per l’avenir de Catalunya i Espanya.

Amb motiu d’un seminari sobre «Negociació» que vaig tenir el goig d’impartir a l’Escola de Gestió Empresarial de Girona a venedors qualificats d’una acreditada botiga d’electrodomèstics, els vaig aconsellar el llibre Supere el NO per canviar l’èmfasi de «negociar amb persones difícils» a «negociar en situacions difícils». L’autor, William Ury, acadèmic nord americà, antropòleg i cofundador del programa Harvard de negociació. També va ajudar a fundar la xarxa de negociació internacional amb l’expresident Jimmy Carter.

Em permeto aconsellar aquest llibre a l’amable lector si vol saber el «què», el «com» i el «quan» es poden desfer els nusos formats per les ratlles vermelles de temes blindats aparentment intocables i insalvables.

Per limitacions d’espai i de les pretensions d’un modest article d’opinió, els faré un petit tast, a la manera d’aperitiu dels punts principals a fi de fer-li venir ganes de la lectura complerta.

La primera recomanació és la que Ronald Heifetz, també professor Harvard amb temes de lideratge, diu que davant qualsevol conflicte o negociació: «Pugi al balcó», una metàfora que significa fer un pas enrere per prendre perspectiva.

Tota negociació es basa en la cerca conjunta de les alternatives i solucions. Hi haurà moments de tensió i de duresa, però sempre s’ha de tenir clar que convé ser tou amb les persones i dur amb el problema.

Tanmateix, els veritables obstacles per a la cooperació no estan en el problema, sinó en l’actitud i la reacció de les persones. Em ve a la memòria el principi 90/10 on ens diu que el 10% de la vida està relacionat amb el que ens passa, i el 90% restant es relaciona amb la manera com reaccionem. També compte amb les emocions que poden desembocar en ira o hostilitat. Atrinxerament a les pròpies posicions. L’equilibri de poders. Una veritable miscel·lània d’entrebancs a valorar i tenir en compte!

Es tracta d’anar desfent els nusos emocionals i racionals que predisposen al desacord i anar teixint els interessos comuns, les possibles opcions per obtenir-los, les normes per resoldre’ls amb equitat, les possibles alternatives i finalment les propostes per l’acord.

Tanmateix, William Ury ens proposa com a part essencial de la negociació que ens carreguem a la motxilla dels preparatius i accions, una xarxa alternativa per no caure en el buit i sortir de la negociació amb «una mà al davant i l’altra al darrere», «amb una sabata i una espardenya» o per dir-ho més clar amb les mans buides. És el que anomena «Major Alternativa per Acord Negociat» (MAPAN).

Per confeccionar el propi MAPAN, s’ha de formular alguna d’aquestes preguntes o altres semblants: Ho puc resoldre tot sol? Què puc fer directament a l’altre part perquè respecti els meus interessos? En quina forma puc introduir una tercera persona que doni suport al que m’interessa?

Quins són els mínims per establir un acord, mínimament satisfactori?

És evident que la negociació és un joc complex, molt més apassionant, vital, necessari i transcendent que un Barça vs Madrid. 

Tanmateix, nosaltres, amable lector, modestos espectadors, també mentalment, podem construir-nos el nostre MAPAN: Independència total? Independència de facto dins l’Estat espanyol, amb blindatge a la llengua catalana i financerament com el País Basc? Referèndum amb dues o tres opcions? Estat federal? Estat confederal?... Aquestes i altres preguntes idònies podem formular-nos per fixar els nostres interessos possibles.

Tria i remena, però defineix-te i procura que el teu MAPAN , pugui casar amb el de l’altre part de la negociació, perquè ambdues parts puguin transitar davant els seus electors, per un «pont de plata».