Les tecnologies digitals estan indissolublement entrellaçades amb el nostre dia a dia, fins al punt que resulta difícil prescindir-ne, especialment, després de la pandèmia del coronavirus. De manera que s’ha generat una mediatització profunda que ha situat les plataformes digitals com a vector de la transformació social. Un dels fets més rellevants és que aquestes empreses tecnològiques han passat de ser proveïdores de serveis i canals de distribució de continguts a agents amb una gran influència en l’opinió pública. La remodelació i l’erosió del pluralisme informatiu i cultural són riscos que tots els actors socials i polítics hauran d’escometre en els pròxims anys. Les plataformes digitals no són només transmissores de continguts i marcs cognitius, sinó que es comporten com gatekeepers, funció tradicionalment reservada als professionals de la comunicació. Aquestes companyies han evolucionat fins a deixar enrere el seu antic –i exclusiu– paper de canals de distribució. Ara controlen què veu el públic i en quin format, és a dir, quin tipus de periodisme i de cultura s’expandeix. Plataformes i entorns com els dissenyats per gegants com Google, Apple, Facebook, Twitter o Snapchat operen explícitament com a editors. Això no significa que, en un ecosistema tan complex com l’actual, on les tasques i les atribucions dels uns i els altres es confonen, els mitjans no siguin més necessaris que mai.
