Si la primera imatge és la que compta, Girona, pel que fa a la neteja dels seus carrers i jardins, trauria la pitjor nota de totes. Ja hem fet menció en determinades ocasions que, en general, en la consciència col·lectiva ciutadana existeix la idea des de fa molts anys que la ciutat bruteja. I no només fa la sensació real que està bruta sinó que la imatge és també de deixadesa. Exemples en tenim diàriament. Herbes que creixen de manera desmesurada en rotondes, espais enjardinats, la base dels arbres i fins i tot elements monumentals com el pont de Pedra o en determinades pedres del Barri Vell. Tot plegat fa que el visitant que arriba de ben segur s’endú una mala impressió. En moltes ocasions, les papereres del parc del Migdia estan tan plenes que tota la brossa està escampada per terra. Especialment això succeeix els caps de setmana. I tres quarts del mateix passa a la zona d’esbarjo del parc de Domeny. A les ciutats netes pràcticament no existeix la necessitat d’instal·lar papereres a la via pública perquè la gent està tan conscienciada que per ells és impensable llançar un paper, una burilla o un xiclet pel carrer. Aquí no. Aquí ho tenim tot, som bruts i tampoc netegem. Si mai aspirem a ser una ciutat de referència per aquest camí no ho aconseguirem.
