En el llibre Ghost work: How to stop Silicon Valley from Building a new global underclass (Treball fantasma: Com parar la creació d’una nova classe depauperada per part del Silicon Valley), Mary L. Gray i Siddharth Suri expliquen la vida de milions de persones dedicades a fer una feina invisible però necessària perquè tinguem els serveis que ens donen grans empreses. Per exemple, quan entrem un concepte a un cercador (com Google) obtenim uns resultats que es corresponen amb el concepte introduït i a més ens diuen que han eliminat respostes que inciten a l’odi o tenen continguts contra la família, etc. Això ho fan amb uns software però s’han de completar amb humans perquè el software no és perfecte. Expliquen que aquestes persones treballen com els treballadors de plataformes, els arriben demandes que han de respondre en temps limitat. Expliquen molts exemples ja en la introducció com els que han d’aprendre què significa un nom-concepte perquè han de respondre ràpid a si una fotografia és d’un objecte a qui es pot aplicar o si una frase complicada atempta contra la dignitat de la persona o no. Tots aquest treballs es fan a través d’empreses o apps interposades. Explica el cas d’un conductor d’Uber que un vespre s’afaita la barba. Quan l’endemà rep una demanda d’un servei entra a l’aplicació que demana un reconeixement facial i com que és diferent pel tema de la barba hi ha un problema. Com ho resolen moltes empreses? Tenen subcontractat el servei a una empresa que fa la tasca d’identificació i un fals autònom que té l’app d’aquesta 2a empresa en algun lloc del món accepta l’encàrrec i té un temps limitat per respondre si les dues imatges són de la mateixa persona. Pot dir ok dintre l’interval que li han donat i Uber paga el servei a l’empresa i aquest al seu «fals autònom» o no respondre i l’empresa rep una sanció d’Uber i el treballador una sanció, normalment no deixant-li agafar feines durant un temps. Ni el conductor ni el que havia demanat el servei saben res d’aquest procés ni de la persona que ha fet la feina. Si ha dit ok el conductor haurà recollit el passatger i aquí acaba tot. La persona «fantasma» que ha fet la feina d’identificació normalment no té cap dret, quina diferència hi ha amb els que anaven a la plaça a esperar si els amos de les plantacions volien contractar-los o no? Les condicions són semblants però ara hem substituït la plaça física per un app i els que els contractaven per una entrada a la nostra app. La previsió és que aquest tipus de treball creixi. Per tenir idea de la seva magnitud, un informe del Pew Research Center deia que el 2015, uns 20 milions d’americans havien guanyat diners fent tasques d’aquest tipus. D’alguna manera són falsos autònoms, treballadors de plataformes a nivell mundial sense drets laborals. Un exemple de no fa massa temps són els conflictes entre Amazon i els seus treballadors molts d’ells treballadors fantasmes.

El teletreball és una forma més transparent, són treballadors d’empreses (no falsos autònoms) que fan part o tot el treball des de casa i s’ha disparat amb la pandèmia. Al principi semblava que tot eren avantatges però a poc a poc han anat sortint els inconvenients. Primers van ser els personals. Hi ha horaris?, s’ha d’estar sempre disponible?, et pots aixecar de la cadira i tenir cura del fill ja que estàs a casa i el tens al costat? Qui posa l’ordinador i el local per treballar i amb quines condicions? També hi ha problemes d’organització, és pot fer tota la feina des de casa o cal anar uns dies a les oficines? És un tema que com investigador ja me l’havia plantejat. La xarxa permet fer reunions telemàtiques amb investigadors d’altres indrets però les discussions presencials són una altre cosa, no és el mateix. També s’ha plantejat si les reunions per internet són segures o no. Com deia fa poc Pedro Messeguer al suplement de digitalització de La Vanguardia, a la xarxa tot deixa petjada i els participants en reunions telemàtiques, que ho saben, es reprimeixen, parlen menys i amb més cura, no fos cas que l’endemà el que van dir ho trobin a la xarxa. El teletreball també comporta que les empreses han de preservar la seguretat de les comunicacions i això provoca costos addicionals a certes empreses. Per això és tan important regular el teletreball i és lloable que el govern d’Espanya hagi fet els deures i hagi aconseguit treure una normativa en el marc dels acords socials, és a dir, amb consens entre el govern, els sindicats i les organitzacions patronals, en poc temps. Poden trobar una magnífica explicació del contingut de l’acord en el blog del Prof. Eduardo Rojo Torrecillas, catedràtic de Dret del Treball de la UAB i col·laborador d’aquest diari.

Però si el teletreball és regulable tal com s’ha fet a Espanya i altres països, el ghost work ho té més complicat perquè les empreses són globals i les regulacions també ho haurien de ser i arribar a acords globals sobre regulació del treball és més difícil i la varietat de treballs que són d’aquest tipus és bastant més complexa que la del teletreball.

Per últim voldria afegir que aquests treballs sigui els fantasma o el teletreball tenen avantatges, gastem i contaminem menys degut a la disminució del transport però compte perquè com diuen G.M. Quetglas i A. Ortega en el treball Digitalitzación con descarbonitzación si no tenim cura i no s’utilitzen energies renovables, l’ús de la xarxa (i la digitalització en general) pot contaminar de forma gens menyspreable. El compromís europeu d’obtenir el 50% de l’energia renovable el 2030 sembla difícil d’assumir a Catalunya on avui només en tenim el 16%.