Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, ha publicat un article en un diari madrileny on explicita el seu punt de vista sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Ha dit que, en cas de fer-se, seria un «aeroport d’unicorns», una imatge literària que, de tan literària com és, sembla que ningú no l’ha acabat d’entendre. Però tant se val: el cas és que l’alcaldessa, basant-se en arguments respectables d’emergència climàtica, està en contra que la seva ciutat tingui un aeroport que tingui caràcter intercontinental. És, certament, una posició que comparteixen amplis sectors de la nostra societat, però que en el cas de l’alcaldessa presenta una particularitat remarcable: i és que Ada Colau governa l’ajuntament de Barcelona amb el partit polític que, des de Madrid, promou precisament l’ampliació. La seva posició personal, doncs, queda ben clara, però la del govern municipal que presideix és impossible de conèixer, perquè presenta una contradicció insalvable. No consta, tanmateix, que l’alcaldessa, que considera transcendental el tema que ens ocupa, pensi posar en crisi un govern que ja va néixer amb polèmica, perquè, com tothom recorda, va formar-se per evitar que ERC, que havia guanyat les eleccions a Barcelona, pogués accedir a l’alcaldia.

I vet aquí que al govern de Madrid passa just el contrari. El president Sánchez i el seu partit són els promotors de l’ampliació, però el seu soci de govern, Podemos, que hi té una vicepresidència i cinc ministeris, hi està en contra, i així ho ha manifestat, animant la població a sortir al carrer per manifestar també la seva oposició. Així i tot, Podemos no ha plantejat en cap moment una possible crisi de govern, ni sembla tampoc que Pedro Sánchez l’hagi posat damunt la taula.

La conclusió, doncs, és que tant a l’executiu espanyol com a l’ajuntament de Barcelona hi ha partits que governen i fan oposició a la vegada. És una situació totalment insòlita, que sembla que només deu donar-se per aquestes latituds. I el desacord es produeix no pas en una situació menor, ja que tothom coincideix, això sí, a considerar la qüestió en litigi com un tema fonamental. D’altra banda, no sembla pas que Podemos ni Ada Colau hagin posat damunt la taula la necessitat de restringir els vols intercontinentals a l’aeroport de Madrid, de manera que podria semblar que la contaminació denunciada només val per al cas que es produís a Barcelona...

Així les coses, no hi ha altra conclusió possible que considerar que tot plegat és una escenificació política com tantes d’altres. A Barcelona, només a Barcelona, s’està produint, com és natural, el debat necessari sobre què s’ha de fer amb l’ampliació, i si hi ha maneres possibles d’evitar o neutralitzar els inconvenients climàtics que suposa. Però més enllà de les proclames de Colau i de Podemos, no sembla pas que aquest partit estigui disposat a arribar a les últimes conseqüències per tal d’evitar als barcelonins i catalans que s’arribi a construir aquest «aeroport d’unicorns» que ja existeix a Madrid...