Déu n’hi do com corren els talibans, que fa un parell de dies entraven a Kabul, i ahir ja feien de les seves a Navarcles, en el cor de Catalunya. Una de les seves mujahidins, Morros és la seva gràcia, va interrompre un monòleg de la festa major perquè no s’ajustava a les seves creences, i és que comences dinamitant un parell de budes gegants i acabes assaltant escenaris a la que un artista se surt del teu particular credo.

La tal Morros exercia a Navarcles de regidora de la CUP, que és la delegació catalana dels talibans, sempre alerta per a reprimir tot el que s’allunyi de la fe veritable, és a dir, de la seva. I dic «exercia» perquè poc després de la seva actuació de festa major, va dimitir del càrrec, és de suposar que avergonyida. No del seu intent de censura, que això ho porta amb orgull la CUP, sinó d’haver fracassat en el propòsit de tirar el públic contra el monologuista amb la seva improvisada fàtua. Quan va agafar el micro i va pronunciar el seu al·legat mirant al respectable, ho va fer amb l’esperança que, tots alhora, perseguissin amb torxes al pobre artista fins als afores del poble, en una demostració que a Navarcles només es pot dir o escriure el que vulguin les nenes de la CUP, guardianes de la fe.

No és que els talibans -perdó, talibanes- de la CUP hagin inventat res, ja els nazis van encunyar l’expressió «art degenerat» per a qualificar tota expressió artística que no els agradés o -com sospito que succeeix sovint amb les nenes de la CUP- no entenguessin. Diguin-me rar, però jo estic educat de tal forma que, si vaig al teatre i no m’agrada el que allà m’expliquen, m’aixeco i foto el camp, mai se m’acudiria interrompre-ho, i molt menys tractar la resta d’espectadors de deficients mentals que necessiten que jo els expliqui per què haurien d’estar contra l’artista. Deu ser per això que mai he tingut temptacions d’afiliar-me als mujahidins de la CUP, soc massa educat.

En la seva carta de dimissió, en la qual per descomptat no reconeix ser una feixista totalitària, com seria de rigor, la tal Morros anuncia que «baixa del carro». Hauria d’haver començat per ni tan sols pujar-hi, tothom sap que el lloc dels ases -i de les ases, perdó- no és damunt del carro, sinó a baix, menjant alfals.