El president de la Generalitat, Pere Aragonès, sobre l’entrada dels talibans a Kabul, s’ha ofert a acollir «tants afganesos com faci falta». És per això que el net del creador de Taurus Park, que es convertí quan fou fundat en l’hotel més gran d’Espanya, amb 343 habitacions, ha posat a disposició de tot quant nouvingut els hotels que la seva família té a Tossa de Mar, Pineda i Salou, molt especialment l’últim que els Aragonès han inaugurat, el Golden Costa Salou Adults Only, un quatre estrelles que estic convençut que, així tot nou, estaran encantats de posar al servei de totes aquestes persones necessitades, afamades i angoixades que el nostre president vol acollir en nombre il·limitat.
Els Aragonès –president i senyora– s’han avingut a dormir tots al llit matrimonial per deixar les habitacions dels nens a les famílies afganeses que vagin arribant, i no cal ni dir que ERC ha habilitat igualment la seva seu nacional del carrer Calàbria per encabir-hi tants refugiats com hi càpiguen. S’han arrambat les taules i les cadires dels despatxos i s’hi han posat llits i armariets perquè els convidats afganesos hi puguin desar llurs pertinences.
A més a més, tots els càrrecs dels republicans, tant els del partit com els del Govern, han renunciat a la meitat del seu salari per poder dedicar aquests diners a la manutenció dels «tants com faci falta», que veient les imatges d’aquests dies, m’imagino que no seran pocs, especialment després d’haver escoltat la crida del president de la Generalitat, i com oferia el seu patrimoni familiar per donar-nos als catalans exemple del que significa ser generós, i que no ens podem oblidar mai de ser-ho. Bravo, president! És així com es demostra la grandesa. Donant. Donant el que és teu, el que et pertany. Oferint. Exigent amb tu mateix, comprensiu amb els altres.
Perquè el que fora un escàndol, i una vergonya, és que el president de la Generalitat jugués al postureig públic de fer-se l’acollidor a càrrec d’uns ciutadans que ja tenim prou problemes, i prou impostos, i prou desigualtats que hem de resoldre dins de casa nostra. El que fora ignominiós seria que el fill i el net d’una família rica, i propietària precisament d’hotels, es fes el generós en tercera persona, sense oferir tot el que té abans d’exigir els seus conciutadans esforços que potser no estan en condicions de fer. Vaja, de fet, no he sentit enlloc que el president hagi ofert els hotels de la seva família per acollir els afganesos que ha convidat a Catalunya, però estic segur que el president és una persona digna, i considerada, i no un cínic, ni un barrut, ni un populista barat, de manera que no em cal haver-lo sentit anunciant la disponibilitat dels hotels familiars perquè estic convençut que ja ho ha fet i que s’ha ocupat d’enviar les respectives adreces als que s’estan intentant escapar dels islamistes, perquè quan arribin a Catalunya puguin ja anar de dret a lloc sense haver-se de cansar encara més donant voltes innecessàries.
També estic segur que en les properes hores, el president Aragonès demanarà perdó als catalans, i als afganesos, per haver-se oposat a la guerra que va treure els islamistes del poder el 2001, i que telefonarà a l’ambaixador americà a Madrid per fer extensives aquestes disculpes. No tinc cap dubte –tampoc– que el president de la Generalitat es farà amb el telèfon del president Aznar per igualment expressar-li el seu més sentit penediment per les vegades que el va insultar en nom d’aquella guerra, per la demagògia que feu, i per com el va criminalitzar, culpant-lo dels atemptats de l’estació d’Atocha. L’avantatge de tenir presidents íntegres, decents, que respiren grandesa, i que ja es veu que entenen el món i el poder, és que aquestes coses saben fer-les, se’ls acuden sense haver-los de dir res, i esclar, això dóna una gran tranquil·litat com a català, perquè pots trepitjar fort quan vas pels llocs si et sents ben representat.
Aragonès, només cal veure’l, és un estadista de cap a peus. Té sentit d’Estat, i de la Història, té la grandesa del generós, sap com fer-nos quedar bé. Som un poble afortunat, de tenir-lo com a president, tal com els afganesos són uns refugiats amb molta sort, ara que poden venir a Catalunya a estar-se indefinidament als hotels de la família Aragonès, i a més a més mantinguts, en tot el que necessitin, per la família encara més gran, i més generosa, d’Esquerra, que renunciarà minuciosament a qualsevol alegria perquè els nens afganesos que ens arribin puguin passar un final d’estiu que compensi el seu patiment.
Més concretament he sabut també que la secció femenina d’Esquerra, tan legítimament preocupada per les dones afganeses, donarà no el 50 sinó el 70% del seu sou partidista o governamental, i s’ha compromès a cedir la meitat del seu armari (roba interior inclosa) perquè aquestes refugiades puguin vestir en llibertat i no els drapots dels opressors isalmistes.
Per acabar, Esquerra ha escrit a la Santa Seu disculpant-se pels anys d’odi cec, per les esglésies que van contribuir a cremar durant la República, per la igualació entre islamisme i catolicisme, i per haver negat que només al voltant del cristianisme han nascut les societats pròsperes i lliures. El que no puc assegurar encara, perquè no ho tinc confirmat, és si el president dirà un Parenostre abans de ficar-se al llit. Jo d’ell el diria, encara que només fos per si de cas. És bo demanar perdó quan tens tant a perdonar.
