Leonard Brown, un administratiu britànic de 56 anys, pare de sis fills, va tornar a l’oficina un dilluns després de 17 mesos de teletreball i quan van tocar les onze del matí es va treure el penis i es va masturbar, com venia fent durant tot aquest temps. Ho va explicar Sunday Sport. El van fer fora els guàrdies de seguretat i va perdre la feina immediatament. Ell ha començat una campanya pel que considera un acomiadament improcedent. L’ensenyament és que el teletreball té els seus avantatges i les seves rutines, però hi ha gent a la qual se li’n va la mà.

A Espanya la majoria de les empreses són fermes defensores del treball presencial perquè creuen que la gent que treballa a casa passa el dia remenant-se-la davant l’ordinador. L’exemple de Brown ho confirma (així ho va fer a les onze cada dia que teletreballava) i ho desmenteix (així ho va fer també en la seva primera jornada presencial). No sé fins on cobreix al Regne Unit la reglamentació de les activitats que es poden fer en el descans de les 11, que aquí solem aprofitar per prendre un cafè. Potser per 17 mesos d’aquesta pràctica va considerar que era un dret consolidat per l’ús.

El cas de Brown és una cosa particular, però els costums domèstics en el teletreball poden ser tendència. Les revistes de moda expliquen que moltes dones han renunciat al plaer de treure’s el sostenidor en arribar a casa a canvi de deixar el sofriment de portar-lo posat tot el dia. Això pot arribar a ser una crisi per a la llenceria fins que vegi quina és la oportunitat que porta amb si, surti de la seva zona de confort (tan poc confortable per a moltes dones) i es reinventi, per dir-ho tot en llenguatge merdoemprenedor.

De moment, aquest estiu es porten els vestits llargs i amb volants per dalt, potser per assegurar una transició pactada al neosensesostenidorisme postcovid de cinquena onada, per dir-ho en la faramalla de la costura, molt més enganyosa que la de la política i igual d’enrevessada quan tracten de no fer-se entendre en la neollengua de la igualtat i la inclusió, que s’entenen bastant bé per si soles.