El verd està de moda. Lo verde empieza en los Pirineos era el títol d’una comèdia espanyola de Vicente Escrivà de 1973 i, encara més enrere, Que verde era mi valle fou el testimoni dels paisatges gal·lesos que deixà John Ford en un film de 1941. Eren aportacions cinematogràfiques a un color que s’utilitzava amb arguments tanmateix ben diferents, però després de molts anys d’ostracisme en l’univers de tonalitats, la veritat és que d’un temps ençà el verd ha entrat a les nostres vides i ho ha fet per marcar-nos el pas d’un nou rumb. Efectivament, ens envolten contínuament conceptes relativament recents que ens parlen d’infraestructures verdes, de mobilitat verda, de zones verdes i d’una ecologia verda!

Al municipi de Calonge i Sant Antoni es va presentar fa poc una interessant proposta per urbanitzar de manera sostenible i construir habitatges que afavoreixin la mobilitat verda gràcies a un projecte presentat per la Càtedra de Turisme, el Departament d’Arquitectura de la UdG i el mateix Ajuntament calongí. Fins i tot algunes federacions de futbol, com l’andalusa i la valenciana, però també la lliga italiana, s’han tret de la màniga la «targeta verda», destinada a premiar aquells jugadors o tècnics de l’equip que destaquin pel seu joc net.

En aquesta mena de competició per ser més verd que ningú també s’hi ha apuntat l’Ajuntament de Girona, que ha anunciat la seva voluntat d’implantar zones de baixes emissions (ZBE) per restringir la circulació dels vehicles més contaminants seguint, en aquest sentit, el model que en desigual fortuna ha implantat a Barcelona la seva alcaldessa, Ada Colau. Aquí, l’alcaldessa, Marta Madrenas, ja ha donat a entendre que no es podrà aplicar perquè reduir la mobilitat dels vehicles a motor només es podrà fer si és un projecte compartit i ben entès en tota la zona inicialment preparada per a l’afectació en qüestió.

Naturalment, l’anunci de destinar 3,5 milions d’euros per fomentar la mobilitat sostenible a la ciutat és positiva sempre que al darrere hi hagi projectes clars i ben pensants i no pas com el nyap del carrer de la Creu, que ningú no entén per què ni és sostenible ni és assenyat. Ara s’ha anunciat la redacció d’un nou Pla de Mobilitat Sostenible Supramunicipal, però no és gens clar que hi hagi una voluntat real d’impulsar-lo amb la seriositat que requeriria, encara que ja és bo que s’aposti per avançar en aquesta línia. Les bones intencions, però, sovint xoquen frontalment amb la passivitat en què es permet que en vials cèntrics com poden ser l’avinguda Lluís Pericot o el carrer del Carme es vagi a velocitats que superen, i molt, els 30 km/h que recentment s’han instaurat d’acord amb la nova normativa de circulació als nuclis urbans. És clar que si s’han suprimit ressalts per afavorir una major velocitat dels vehicles, segurament serà picar ferro fred demanar l’acompliment del límit establert.

El verd, és a dir, tenir una zona verda, és el que recentment ha demanat a l’Ajuntament l’Associació de Veïns de Carme-Vista Alegre, atès que, a parer del seu president, Pep Fortià, «és un sistema que garanteix la rotació i ofereix un preu reduït als veïns del barri» ampliant, en aquest sentit, la que ja funciona a la zona veïna de Les Pedreres. Efectivament, aquest problema que els pocs espais gratuïts disponibles estiguin ocupats per hores, dies o setmanes per gent que opta per ocupar els escassos estacionaments del barri, també el tenen els veïns de l’altra punta de la ciutat, concretament els de la zona de Sant Pere i Sant Pau al Barri Vell, que sempre tenen les poques places disponibles ocupades per vehicles que en la seva majoria baixen de Montjuïc. Allí també els regidors de torn els han dit que tenen raó, que s’ho estudiarien i hi posarien solució creant aquesta zona verda tantes vegades demanada pels veïns. Aquella promesa també s’ha estès ara a Vista Alegre, però em temo que finalment el resultat sigui el mateix, és a dir, qui dies passa anys empeny!