Quan el 15 de juny de 2019 en Miquel Bell-lloch i Palet va assolir l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni, fruit d’haver guanyat les eleccions celebrades el mes anterior, va començar el període més trist, negre i macilent de la història recent d’aquest municipi baix-empordanès. Per la major part de calongins i santantoniencs, va representar l’inici d’un període d’un any i escaig d’un vertader annus horribilis des de tots els punts de vista. Un autèntic calvari que va durar fins que, el mes d’octubre passat, una oportuna moció de censura esperada i anhelada per la immensa majoria de la ciutadania els va permetre albirar el final d’un horrífic túnel prenyat d’angoixes i vertaders malsons en assolir de nou el govern municipal l’alcalde estat, en Jordi Soler i Casals. I és que, atès el mal govern portat a terme per l’alcalde censurat, el malfeiner Miquel Bell-lloch, la moció de censura no només resultava ineludible, sinó també inajornable. Era fins a tal punt necessària que va provocar quelcom tan entrebancós com que, per tal de salvar la caòtica situació, s’integressin en el mateix bloc de govern dos regidors ideològicament tan distints i tan distants –en realitat situats a les antípodes l’un de l’altre− com són el del Partit Popular (PP), representant genuí del centre dreta espanyol, aferrissat defensor de la monarquia i la unitat d’Espanya, i, d’altra banda, el del partit d’àmbit local, Republicans de Calonge i Sant Antoni (RCSA), proper a l’esquerra pura i dura, republicà integral i independentista de pedra picada.
L’exalcalde Bell-lloch és un pobre noi políticament analfabet, d’una irrefragable i manifesta indigència intel·lectual, que per la seva paupèrrima personalitat, d’ençà del moment que va ocupar el càrrec, es va deixar sotmetre pel regidor de les CUP. Sense la més mínima experiència de govern, mancat dels més elementals coneixements d’administració local, i amb l’atreviment propi dels ignorants, aquest impresentable es va arribar a creure que una persona tan limitada com ell mateix podria ser vàlida per ocupar un càrrec com el de batlle d’un municipi de l’índole de Calonge i Sant Antoni. Si per ser edil d’un ajuntament prèviament s’haguera d’aprovar un examen, ell mai l’haguera superat. Durant el seu anàrquic i malendreç mandat ha estat objecte de reprovació pel ple municipal i, com a administrador de la res pública, ha provocat que durant la seva oprobiosa etapa de govern l’Ajuntament hagi estat en crisi permanent. Tal com vaixell desarborat que navega a la deriva sense rumb fix, aviat es varen desembarcar dos pesos pesats de la tripulació: els tinents d’alcalde, en Norbert Botella i n’Ester Bonaventura, que fins a la seva dimissió ambdós eren els únics regidors de l’equip de govern eficients, especialment en Norbert, com a regidor de turisme i medi ambient. També varen cessar voluntàriament set tècnics superiors, decebuts en veure com el carro de la Casa Gran rodava pel pedregar. No vull dir, ni tan sols insinuar, que, malgrat aquest evident desgavell durant el nefast temps que en Miquel Bell-lloch va exercir d’alcalde, es posés un sol euro públic a la butxaca, ni que prevariqués. Va ser un polític inútil, un sapastre nat, un gandul, un mentider convulsiu, un recalcitrant incomplidor de promeses fins al punt que mai un alcalde havia estat tan nefast per al seu poble. En resum, un adverat cràpula de la política, però cal dir que no va ser inhonest, com molts polítics que s’han enriquit abusant del càrrec. La veritat és que no se li coneix cap escàndol urbanístic, tampoc de suborn impropi ni de cap altre tipus de corrupció. El seus pecats polítics, greus, nombrosos i soscaires pels interessos legítims de calongins i santantoniencs, no varen ser de comissió, foren d’omissió. Per no despecegar-se del recolzament del regidor de les CUP, que era cabdal per sostreure’l de la moció de censura, que, quan encara manegava l’Ajuntament, s’alenava en l’ambient polític local, egoistament i covarda va deixar de vindicar, com era el seu deure, els legítims interessos de molts ciutadans de Calonge i Sant Antoni que han estat arbitràriament i injusta maltractats per altres administracions.
Presentment, amb la perspectiva que ens dona quasi un any d’actuació del nou equip de govern, ja s’ha fet palès un altre estil de governar, a millor, que s’ha experimentat a l’Ajuntament. Ara hi reina l’ordre, s’exerceix un estricte control de les despeses municipals –a l’anterior mandat, de només disset mesos, es varen dilapidar més de tres milions d’euros en balafius. Contràriament a la manera de procedir de l’alcalde Bell-lloc i el seu equip, actualment els regidors del govern són accessibles per a tots els ciutadans. Ara l’alcalde Soler sempre tracta de resoldre, i els resol en la majoria dels casos, els problemes dels vilatans, sovint havent d’anar a exigir justícia administrativa davant d’altes esferes governamentals i, si cal, enfrontant-s’hi, com ha fet recentment, de manera responsable i eficaç, amb el problema dels aldarulls nocturns causats per adolescents incívics que cada nit practiquen el botellón al passeig de Sant Antoni i a altres indrets del municipi. Ara sí que podem dir que l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, amb el seu alcalde al capdavant, funciona, i és perquè tots els membres de l’equip de govern estan al servei de tots els ciutadans, siguin del color polític que siguin.
