Sorprenent bisbe Novell

Molt s’ha especulat sobre les causes o motius que han impulsat a presentar-la. De moment, només sabem el que ell ha dit: que ha decidit «lliurement» presentar la renúncia al Papa per raons «estrictament personals» després d’un període de reflexió, de discerniment i d’oració. La renúncia ja ha està acceptada pel Papa, que ha nombrat com a administrador apostòlic el bisbe de Vic, Romà Casanova, perquè provisionalment dirigeixi conjuntament les dues diòcesis.

Si els anys de magisteri episcopal del Bisbe Novell han estat controvertits, de polèmica en polèmica, no ho ha estat menys la seva renúncia inesperada, tant per als solsonins com per als àmbits eclesials, socials, cívics i polítics de Catalunya. De fet, de comentaris als mitjans de comunicació n’hi ha per sucar-hi pa.

Uns ho atribueixen a les pressions rebudes pel seu posicionament independentista. Altres pels seus comentaris homòfobs. N’hi ha que parlen del descontent existent en bona part del seu clero i parroquians pels canvis imposats o per les fluctuacions de les seves posicions, liberal en alguns aspectes i inflexibles amb altres. El seu comandament –diuen– ha girat com una giragonsa.

Darrerament es fa forta en la premsa la tesi que ha renunciat per una relació amb una psicòloga. Tanmateix, des del Bisbat de Solsona mantenen que «està en lloc desconegut» i «que no se saben els motius particulars de la seva renúncia».

Atenent al pronunciament del Bisbat, em permeto aventurar-me que de les moltes percepcions escrites n’hi ha una que em sembla plausible. La que ha escrit José Lorenzo a Religión Digital 27/08/21, on compara el que li ha passat a Novell amb el mateix que la jove gimnasta Biles, que en els darrers Jocs Olímpics es «va trencar psicològicament». Es tracta, segueix dient, «d’un problema humà, amb una crisi personal de gran calat, i ara es troba discernint el seu futur. Ningú sap el que farà». «A Solsona els hauria agradat que Novell els hagués dirigit unes paraules de comiat, encara que només fos: reseu per mi».

Hauria d’haver pres l’exemple de la dimissió del papa Celestí V (1294), que va pronunciar aquestes paraules davant el Col·legi Cardenalici: «Jo, Celestí V, mogut per causes legítimes d’humilitat, de desig d’una millor vida, de no ofendre la meva consciència, a causa de la debilitat del meu cos, per manca de saviesa, desitjo renunciar al papat» (Aleshores va baixar de la cadira papal, va deixar al sòl l’anell, la mitra, la corona i el mantell i es va asseure a terra).

Hem de ser humans i acceptar sincerament les pròpies limitacions de salut. Així ho feu l’esmentada atleta olímpica Biles, que mereix el beneplàcit de l’opinió pública.

Tanmateix, el que realment em preocupa és que, si el bisbe Novell «s’ha trencat psicològicament», podem parlar de com Remedios Zafra descriu el burnout : «Aquesta sensació de no poder abastar el que es vol fer (...) respondre a les demandes i interpel·lacions humanes i de la màquina, viure-treballant» (El Entusiasmo. Barcelona. Anagrama 2017).

La Fundació Factor Humà publica periòdicament uns pràctics treballs denominats «Unitats de Coneixement», que afronten diversos temes sobre la salut laboral i un d’ells és sobre el burnout. Heus aquí algunes dades publicades. Un 10% de la població se’n veu afectada i d’aquestes entre un 2% i un 5% de les persones afectades poden arribar a presentar les seves conseqüències més greus. Aquests percentatges es veuen incrementats fins al 50% quan es tracta de professions implicades directament en la salut, la seguretat i el benestar tant social com espiritual de les persones que tracten.

La situació pot ser quantitativament i qualitativament tan greu que ha de merèixer l’atenció dels responsables de les organitzacions on presten els serveis.

Estrès i burnout són cosins germans que mostren símptomes alarmants. Alguns dels de l’estrès: sobreimplicació en els problemes, hiperactivitat emocional, dany fisiològic, esgotament o manca d’energia física, depressió. Alguns dels del burnout: manca d’implicació, col·lapse emocional, dany emocional, l’esgotament afecta la motivació i l’energia física, depressió que comporta pèrdua d’ideals de referència, tristesa.

Una pregunta per als responsables d’organitzacions laborals, siguin productives, socials o religioses:

Quantes persones de les respectives organitzacions tenen algun dels símptomes esmentats? Ho sabeu? Ho preveniu? En teniu cura? No cal esperar que el personal «peti psicològicament».