Torna setembre i s’ha instal·lat a Torroella, com l’any passat, el Circ Històric Raluy, amb tota la carpa envoltada de les furgonetes dels que hi treballen i que ocupa tot en conjunt un bon espai. Durant deu dies aquest circ tradicional amb llarga història ofereix un espectacle per a totes les edats, però sobretot per a aquells que creuen en la màgia i l’espectacle tradicional del circ.
Malgrat que els mesos d’estiu evito anar a les platges a les hores punta, l’altre dia em vaig apropar a la cala del Castell. En un pàrquing ple de gom a gom deixo el cotxe i després d’una bona caminada arribo a la platja. Durant aquella estona entre nedada i passejada per la sorra sota un sol roent, al mig de la multitud, em va sobtar veure molta mainada amb el cap descobert, sense cap barret de protecció amb les conseqüències d’insolació que això comporta.
A la tornada, refent la caminada en direcció contrària, aturada entre unes canyes i unes bardisses, quieta amb els ulls clucs mossegant-se els ditets, veig una nena d’un parell d’anyets, morena amb una trena. ¡Una preciositat! Portava una motxilla penjada a l’esquena i un flotador inflat al voltant de la seva cintureta. En no veure ningú al seu voltant, la seva actitud em va estranyar. On són els teus pares, li vaig demanar. No responia. La gent s’aturava i li feia la mateixa pregunta. Davant el seu silenci algú va decidir trucar a la policia. Tot d’una, una cinquantena de metres mes enllà veiem dues dones cridant... deixeu-la, deixeu-la que això forma part del seu «show»! La gent se’ls va encarar i elles se’n en reien tot dient: va, va, truqueu a la policia... a què espereu? Em va sortir del cor i els vaig dir de desgraciades per amunt... quin futur li pot esperar a aquesta nena quan les seves responsables la deixen cansada sota un sol roent?... Per què abans d’adoptar o tenir un fill, tanta gent no es pregunta la gran responsabilitat que això representa?
Estem pagant les conseqüències d’una política energètica inexistent i fiscalment confiscatòria en forma de factura de la llum. De cada 100 € que ens costa l’energia que consumim, l’estat se n’embutxaca 40 €. És a dir, podríem pagar 60 € en lloc de 100 €. L’energia és una font inesgotable d’ingressos per a les arques de l’estat. Davant la impossibilitat operativa d’establir l’impost d’ús i gaudi del sol, l’estat fa dècades que impedeix desenvolupaments energètics alternatius al marge del sistema capitalista. El govern no vol prescindir dels sucosos ingressos que representa el sector energètic: com més cara es paga l’energia, més recapta. En els habitatges, som novament víctimes de la hipocresia de l’estat i de la seva doble moral. Hisendes i ajuntaments no volen prescindir de la capacitat recaptatòria. L’estat és el principal culpable de la pujada de preus dels habitatges. Cada vegada que canvia el nom de titular, l’estat recapta 25.000 € per cada 100.000 €. Novament, el govern prioritza la recaptació a l’accés a l’habitatge. La repercussió immediata d’aquesta fiscalitat sobre la pujada dels preus de lloguer dels habitatges és evident... Els 140.000 milions d’euros covid procedents de la Unió Europa, l’estat els liquarà majoritàriament a empreses de l’Ibex, en lloc de destinar-los a realitzar les inajornables reformes estructurals dels problemes reals com són l’atur, migració, llum, habitatge... Temes estructurals que porten segles enquistats, com ara la corona o la qüestió catalana, es tanquen amb acalorades arengues i proclames pròpies d’una societat immadura. S’obren insubstancials debats lingüístics –«niños, niñas, niñes» (inexistents en català) com a maniobres de distracció dels problemes urgents que sí necessiten resposta. Però lamentablement seguim –i, per desgràcia, seguirem– sense un gran pacte per resoldre’ls: aquest estat és incapaç.
