La cancel culture o cultura de la cancel·lació dels nostres dies no deixa de ser un despropòsit i un revisionisme sense cap ni peus, un «embolica que fa fort» que té com a objectiu desprestigiar els grans artistes que han destacat al llarg de la civilització europea. A La deshumanización del arte (1925) Ortega y Gasset ja advertí que la renúncia de la responsabilitat amb la realitat comporta la desintegració i ruptura dels nexes lògics. El fet real i incontrovertible de la dominació cultural dels nostres dies s’esdevé en el període de la guerra freda cultural –anys cinquanta del segle passat– en què la CIA va implantar en els Congressos per la Llibertat de la Cultura (sic) els gargots i esoterismes abstractes, difícils d’explicar –i entendre–, ja que racionalment són inexplicables. Tot i que els núvols el puguin tapar, el sol surt cada dia...