Es constata un increment de les desigualtats econòmiques i socials provocat per l’actual crisi però que s’arrossega des de fa molts anys. Així es confirma en els estudis de les organitzacions internacionals (OIT, FMI, OCDE). Desigualtats no només existents a escala internacional, sinó també en el si de cada estat.

Les possibilitats que s’obren a Europa, i per tant a Espanya, amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Una oportunitat que no es pot ni s’ha de desaprofitar davant el futur que ens espera després de la pandèmia. Menció específica a Espanya durant la crisi, encara que pot ser trasplantada a altres països en què existeixen mecanismes de protecció semblants, per establir mecanismes de protecció per als col·lectius més vulnerables. Mala utilització per part d’alguns sectors empresarials dels mecanismes de suspensió dels contractes de treball i de reducció de jornada. Influència en el deteriorament de les condicions laborals i en la poca atenció a la clientela presencial en alguns establiments. Igual o més feina amb menys personal i pitjor atenció? Més treball = hores extres encobertes i en bastants casos no remunerades, o no cotitzades a la Seguretat Social?

Molt interessant al respecte és l’últim esborrany conegut del Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social 2021-2023, amb 40 objectius tendents a «garantir unes condicions de treball dignes, segures i saludables i avançar en la recuperació de drets laborals», havent d’incidir l’actuació de l’ITSS «en línies generals», entre altres qüestions en actuacions en matèria de salaris, de temps de treball i contractació a temps parcial, de contractació temporal fraudulenta, així com vetllar per l’absència de qualsevol tipus de discriminació, tant en l’accés a l’ocupació com en la promoció professional, amb especial atenció a col·lectius menys afavorits.

Mites, veritats i fake news de la digitalització. Potenciació de l’individualisme en les relacions de treball i pèrdua del component col·lectiu. Les dificultats existents per a l’acció col·lectiva. La tecnologia no és neutra.

La importància de la formació... però la dificultat d’aplicar una formació qualificada de personal a llocs de treball que la requereixen de forma molt limitada. Constituirà una via adient per afavorir la inserció laboral la futura llei del sistema de formació professional?

Afectació especial de la crisi a joves (cal delimitar quin és el concepte de jove), dones (especial preocupació per les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar, i el que pot suposar de retrocés de drets aconseguits en dècades anteriors), i a personal amb baixa qualificació (especialment la digital). L’impacte de la crisi sobre la sortida dels joves de la llar familiar i la seva influència en l’adopció per aquests de decisions pròpies sobre el seu futur professional.

En els nostres debats i propostes no podem oblidar la importància que han de tenir les administracions locals en el disseny i execució de polítiques actives d’ocupació. La reforma d’aquestes polítiques en el marc de la nova Estratègia Espanyola d’Ocupació 2021-2024 pot ser el moment adequat per reforçar aquesta participació, i tenim exemples d’altres països que ens demostren la rellevància del paper de les dites administracions en l’àmbit de l’ocupació.

Quin és el concepte avui de classe treballadora? M’ho pregunto per saber cap a on han de dirigir les normes laborals i amb quins continguts. He insistit en moltes ocasions, i cada vegada més, en la diversitat existent, i a la correlativa dificultat d’adoptar mesures que siguin totalment vàlides amb caràcter general. En qualsevol cas, la correcció de les desigualtats i la potenciació dels mecanismes de protecció social es configuren al meu parer com el sant i senya de qualsevol política tendent a millorar les condicions de vida de la major part de la població.

L’impacte de la precarietat. Algunes dades molt significatives extretes de fonts oficials: entre 2012 i 2020 es van formalitzar 166.000.000 de contractes, el 91% dels quals eren de caràcter temporal. Els contractes inferiors a 7 dies van passar de 2,9 milions el 2011 a 6,1 milions el 2019; això és un increment de més de 100%. La durada mitjana dels contractes va passar de 63 dies el 2011 a 49 dies el 2019, una reducció del 38%. Segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, una de cada cinc baixes de persones ocupades en la Seguretat Social el 2019 només havia treballat un dia. Els contractes per obra o servei i els eventuals concentren el 82% del total de contractes registrats o el 91% dels contractes temporals.

Un món del treball en què no només cal prestar atenció a les persones treballadores, sinó també al teixit empresarial i a la seva composició. Les més recents dades facilitades pel Ministeri de Treball i Economia Social han de merèixer la nostra atenció per a qualsevol reforma de la normativa laboral. Convé aquí recordar que les empreses d’1 a 5 treballadors són el 76% (991.510) i donen feina a un 14% (2.022.974) dels treballadors, en què no se celebren eleccions per a representants al personal.

Finalment, bones empreses són les que combinen unes adequades polítiques de personal amb una elevada productivitat i consegüent rendibilitat. Però és obvi que la nostra mirada, de cara al futur, ha de dirigir cap a la potenciació d’empreses socialment sostenibles, respectuoses amb el medi ambient i amb polítiques (veritables, i no només de façana) de responsabilitat social, que incloguin la igualtat i no discriminació, especialment per raó de gènere, en el seu ADN.