La lectura del llibre La Bíblia vista amb humor, del ninotaire Quique Arenós, m’ha recordat una anècdota que el bisbe de Girona, Francesc Pardo, contava al Full Parroquial del passat 14 de març. El bisbe Francesc deia que l’escriptor Bruce Marshall, educat en una família protestant puritana, de petit veia l’hora del culte a l’església com una tortura. No podia parlar, no podia quasi respirar i, si es movia, la seva mare el pessigava. Si casualment li queia un balí de la butxaca i es posava a córrer cap al presbiteri per recollir-lo, ja sabia que li tocaria estar castigat durant quinze dies sense sortir. Un dia va ser convidat a una primera comunió d’un amic seu catòlic. En un moment solemne de la missa li va caure de la butxaca una moneda, que va rodolar pel passadís central fins a caure en la reixa de la calefacció. El capellà i els fidels que seguien el camí de la moneda van esclatar en una rialla. Bruce no entenia per què allà ningú no s’havia escandalitzat. I amb una lògica pròpia dels infants, es va dir a si mateix: aquesta ha de ser l’església veritable, perquè aquí riuen.

I si l’alegria és important per als cristians, també ho és l’amabilitat. Fa uns dies vingué al santuari del Miracle un alt càrrec de la Generalitat, nascut a Palamós. Ens comentava als monjos que la seva missió com a funcionari és servir els ciutadans i que ho fa (i ho ensenya a fer als seus companys de departament) amb amabilitat. Així, atenent un dia una dona, aquesta se sorprengué de trobar un funcionari com ell tan amable. I aquest palamosí li respongué: «Els cristians som així», davant la sorpresa d’aquella dona que mai no s’havia trobat en una situació semblant.

Els cristians hem de saber acollir i treballar (i més si som funcionaris o mossens), amb amabilitat i amb alegria, com ens demana el papa Francesc. No amb cara de pomes agres, que espanta la gent. Per això Sèneca deia: «Viu amb els teus inferiors de la manera que voldries que els teus superiors visquessin amb tu».

L’agost de 2018, en una trobada amb jesuïtes irlandesos, el papa Francesc els deia: «Hem de treballar perquè es comprengui bé la frescor de l’Evangeli i la seva alegria». I el Papa continuava així: «Jesús va venir a portar-nos l’alegria, no una casuística moral». El Papa els digué que cada matí resava «la pregària de sant Tomás More, demanant el sentit de l’humor. Nosaltres també hem de tenir aquest sentit de l’humor».

I si «Jesús és el somriure de Déu», com va dir el Papa el Nadal de 2019, els cristians hem de portar l’alegria en el cor, com va descobrir Marshall en aquella església, i ser amables, com el funcionari de Palamós, atent i servicial amb els qui necessiten una ajuda. Per això Màxim Gorki deia que «un home joiós és sempre amable». I Mark Twain afirmava que «l’amabilitat és el llenguatge amb què els sords poden escoltar i els cecs veure-hi».