Crec que una marxa com la del bisbe Novell necessita ser explicada. És el moment de posar-lo davant del mirall i qüestionar, més que mai, les seves controvertides opinions i pràctiques reprovables. Fer-ne anàlisis crítiques i posar de manifest les seves contradiccions i hipocresia, i, per què no, obrir de nou debats necessaris com el del celibat a l’Església o els mecanismes d’elecció dels bisbes. També seria el moment que Novell s’expliqués davant dels feligresos a qui deia servir: no em val que se’n pugui anar a casa tranquil·lament com si no hagués passat res, sinó que un càrrec com el seu comporta una responsabilitat davant la ciutadania que ara hauria d’assumir.

També s’hauria de treure el focus de la seva suposada parella. Que sí, que és innegablement d’interès públic que un bisbe retrògrad pengi els hàbits per una dona, però a qui s’ha de qüestionar és a ell, no a ella, a qui s’ha caricaturitzat de forma desmesurada.

Però una cosa és qüestionar el bisbe i l’altra, molt diferent, és perseguir-lo fins als extrems que hem vist aquests dies. Especular sobre quin és el seu nou edifici o veure’l suat i amb samarreta, a banda d’innecessari, és tan superficial que tapa tots els possibles debats de fons. I l’Església, òbviament, contenta. Tot sigui això.