Deia Marx que els governs eren els consells d’administració del capitalisme. Es va equivocar, ara els governs són només els lacais de les empreses capitalistes. I si alguna cosa falla tenen la UE també a sou fent directives, totes neoliberals. Han arribat fins i tot a apropiar-se dels diners públics i del crèdit públic. Una vergonya total.

De fet fa molt anys Antonio Gramsci deia «el Estado Mayor del partido orgánico no pertenece, a menudo, a ninguna de las facciones sino que opera como si fuese una fuerza dirigente que se sostiene a si misma, superior a los partidos y a veces considerada como tal por el público». De fet està explicant en el cas d’Espanya el que Manolo Vázquez Montalbán definia fa molts anys com la Aznaridad. És a dir, la producció ideològica de la FAES que ha aconseguit l’hegemonia. Mani qui mani a Espanya, tothom es mou en clau del que han marcat ells. Encara hi ha una esquerra a Espanya acomplexada incapaç de traçar un rumb –un frame– propi. I quan amb l’hegemonia no n’hi ha prou llavors intervé el seu exèrcit de reserva: el poder judicial. No estic gens d’acord amb la gent que diu que és el producte del bipartidisme. La realitat ens diu que fa 26 anys que el PP mana tot el poder judicial més el Tribunal Constitucional.

Els constituents van dissenyar un sistema per tal que els òrgans de justícia s’assemblessin a la mentalitat de la majoria del país. No ha estat així. El PP ha colonitzat la justícia amb quadres dels seus governs com Carlos Lesmes, el president del CGPJ o directament amb militants seus. Aquests són els que tapen la corrupció del PP, de fet encara busquen qui és emepuntorajoy. Una vergonya. O García Castellón que ara impedeix que s’investigui la trama policial que volia acabar amb les proves del Bárcenas. Quina vergonya! De fet tenen el suport de Felip de Borbó, molt interessat també en que no s’investigui al seu pare, ni a la seva família que rebia sobres amb diner negre, ni a ell mateix que sabia que era beneficiari de diners de comptes suïssos i de societats panamenyes.

Els republicans catalans i els independentistes s’han equivocat en no voler veure una altra ensenyança de Gramsci quan escrivia «la magistratura es un órgano de hegemonía política». No sé què cal fer perquè el Tribunal de Cuentas, el CGPJ, el TS i el TC representin la sensibilitat de la ciutadania i no de reductes d’extrema dreta des de fa 26 anys, ara bé la solució no pot ser els que els jutges escullin els càrrecs del CGPJ o del TC. Llavors encara seran més d’extrema dreta. No haver fet una depuració dels feixistes de la justícia va ser un error brutal ara bé que el CGPJ impedeixi la rehabilitació dels jutges republicans represaliats pels feixistes és un escàndol majúscul. Si passés a França, a Anglaterra, a Alemanya, a Bèlgica, a Holanda, a Itàlia...