Durant una bona colla d’anys, els mitjans de comunicació es van omplir d’emprenedors. Cada setmana buscàvem exemples de joves talentosos amb idees que havien de convetir una petita start-up en un referent del seu sector. Parlàvem més de la simplicitat d’emprendre nous negocis i de guanyar diners fàcilment que de l’esforç que suposava tirar endavant una empresa, dels obstacles que es trobarien equips joves amb moltes ganes i poca experiència, i de la, més que probable, possibilitat que aquella iniciativa acabés fracassant. Vam viure una «bombolla emprenedora» en què van confluir el discurs d’uns polítics interessats en buscar una recepta contra les elevades taxes d’atur amb la necessitat que molts tenien d’aferrar-se a un missatge d’optimisme enmig de la crisi.

El nostre ecosistema emprenedor queda encara molt lluny dels que hi ha en altres països europeus, però ha adquirit volum, experiència i, sobretot, maduresa. Només així s’expliquen èxits recents, com el de la biotecnològica gironina GoodGut, dedicada a la investigació i el desenvolupament de proves diagnòstiques, que ha estat adquirida per Hipra. No fa tant, una multinacional japonesa va comprar la start-up AB-Biotics, que dos gironins havien creat estant a la universitat. En tots dos casos, els petits inversors que hi van confiar han vist compensats amb escreix els diners que hi van aportar.