Periòdicament ressorgeix el debat sobre la naturalesa sexista del llenguatge i la conveniència d’intervenir-hi. Davant de qui proposa la introducció de «totis» per evitar el masculí plural «tots» o de les opinions que defensen el caràcter neutre i asèptic del llenguatge, soc del parer d’observar la realitat sense prejudicis i de cercar equilibris raonables. Quant a les persones que creuen que ens hem de resignar a mantenir els usos existents sense qüestionar-los, cal que els recordem una obvietat: la llengua és una construcció humana on es reflecteix la societat que s’hi expressa. Negar el sexisme al llenguatge és tan absurd com negar que la dona ha sofert una discriminació al llarg dels segles. N’hi ha prou de constatar el nombre limitat de dones que figuren als cànons sobre literatura, pintura, ciència... La mirada de la dona sobre el món sovint ha quedat arraconada. Per posar només un exemple, personalitats com Isabel de Villena a la literatura catalana medieval són dissortadament del tot excepcionals. Però aquesta consideració que faig sobre el català, la podem aplicar a altres llengües. N’hi ha prou d’esmentar una hipòtesi probable pel que fa a l’origen de l’anglès woman «dona», que conté man «home» i que pot derivar d’un wifeman que explicitaria la supeditació de la dona a l’home. En el nostre cas, la determinació d’impulsar accions per contrarestar el sexisme lingüístic té en compte iniciatives en altres llengües, però també la tradició rellevant que en aquest aspecte presenta el català. Podem referir-nos a l’antiquíssim fragment conservat a la Biblioteca de Montserrat d’una versió catalana del segle XII del Liber iudiciorum, conegut també com a Llibre Jutge. On el llatí original diu «Scripta voluntas defuncti» i al castellà posa «La manda del muerto», en català hi ha «Volontat d’aquell o d’aquella que...». Però si agaféssim el Llibre de Costums de Tortosa del segle XIII trobaríem en diverses ocasions fórmules com «Los teners o les teneres» (9.14.4), on cal entendre tener/a com a «botiguer/a». I, per posar un testimoni molt més recent, en un imprès per a l’expedició de certificats d’assistència a cursos de l’Escola d’Administració Pública de l’etapa de la Generalitat Republicana, es deixava un espai en blanc després del mot «inscrit» perquè s’hi pogués afegir una a, si era referit a una dona. Des de la Generalitat de Catalunya s’han publicat els documents Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua i Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. S’hi propugnen criteris que es fonamenten en la pràctica real i en una reflexió consistent. Comprenc les reserves de les persones que puguin sentir-se incòmodes davant d’intervencions desmesurades que acabin plasmant-se en textos forçats o fins i tot ortopèdics, però trobo injustificable la inhibició davant d’usos manifestament sexistes i discriminatoris.
