5.074.295,68 euros de regularització de l’emèrit

Ara, tothom sap que l’any 2004, a la finca de caça La Garganta de Ciudad Real, Joan Carles I conegué Corinna zu Sayn-Wittgenstein i se n’enamorà bojament. Li posà casa al costat de la Zarzuela, on va viure amb el seu fill Alexander. Pensava a divorciar-se i s’hi volia casar. La cosa durà fins al 2009, quan ella descobrí (o ell li va dir) que l’alternava amb una altra amant. Però l’amistat durà fins a 5-I-2014, quan, a petició del rei, ella li preparà a Londres una vetllada per celebrar el 66è aniversari reial (l’endemà dia 6, a la Pasqua Militar, fou incapaç d’articular el discurs). En l’ínterim, el 31-VII-2008 es muntà la Fundació Lucum a Panamà, presidida per Arturo Fasana, el seu gestor patrimonial, i l’advocat Dante Canonica, relacionada amb el Banc suís Mirabaud, el primer beneficiari de la qual era Joan Carles. Per què? El rei havia de rebre una donació del rei d’Aràbia Saudita i calia amagar els diners. Foren 100 M $ (64,8 M €), rebuts a través del Ministeri de Finances saudita el 8-VIII-2008. Quarta qüestió: fou la comissió rebuda per l’AVE Medina-La Meca? Per si fos poc, l’abril del 2010, el rei lliurà 1,7M € a Fasana, regalats per rei de Barein, per dipositar-los al banc Mirabaud. Fins el 2012 el rei tingué a disposició aquests diners per a despeses i inversions. Tot era secret. Quan es trencà el maluc a causa de la cacera d’elefants a Botswana (12/13-IV-12), sortí gairebé tot a la llum. Ara també sabem que tot hauria pogut quedar en secret, si el CNI del PP no hagués volgut fer un avís a Joan Carles. Certs sectors li demanaven l’abdicació. Mai un rei no s’havia hagut d’humiliar com va fer: «Lo siento. Me he equivocado. No volverá a ocurrir». Però aquell 2012 encara havia de passar el pitjor: per evitar l’acusació de defraudador, optà per posar els 1.000 M $ a les mans de la seva examant Corinna, la qual li va fer signar un paper manifestant que era un obsequi gratuït i irrevocable. Però, quan després de la ineluctable abdicació, el juny de 2014, intentà infructuosament recuperar els diners, Corinna li va respondre que no la podia utilitzar com a blanquejadora i que eren ben seus. Desconec si Corinna sabia que atrauria damunt seu el deep State, que ja feia de les seves. Al rei, per emèrit que fos, encara que no hagués pogut parar el cas Noós, li quedaven molts tentacles.

El 5-V-12, Félix Sanz Roldán, cap del CNI, s’entrevistà amb Corinna a Londres i li posà vigilància. L’estiu del 2015 l’excomissari Villarejo s’entrevistà amb Corinna, i enregistrà la conversa. El juny del 2017 Villarejo, amb l’aigua al coll, ho explicava a Jordi Évole per TV. Era l’as de la seva màniga. Però el 3-XI-17 fou detingut. Per això sortiren a determinada premsa com OKdiario informacions de les relacions de Joan Carles amb Bárbara Rey i Marta Gayà. Era un avís, Villarejo tenia un arxiu d’incriminacions. Però no li va servir de res. Vist que seguia entre reixes, l’11-VII-18 començà a filtrar els denominats «enregistraments de Corinna». Una pedra de molí al coll de Joan Carles. Van sortir a llum fins i tot el compte «Soleado» del banc Credit Suisse de Ginebra, que agrupava evasors fiscals espanyols, regals de terrenys a Marràqueix del rei del Marroc i les comissions reials per la venda el 2003 del Zaragozano (el dels Albertos) al Barclays Bank de Londres. I tot el muntatge d’intermediaris i comissionistes, d’empreses pantalla en paradisos fiscals, d’estructures financeres off-shore, de fundacions sui generis, de regals (dos Ferraris del príncep hereu d’Abu Dabi) i de projectes que no van arribar a terme com l’assalt de Lukoil a Repsol.

Des del 4-XII-2018 l’emèrit tingué, seguint-li els passos, una investigació oberta a Suïssa pel fiscal de Ginebra Ives Bertossa, un veritable gos perdiguer. A finals de mes, ja havia fet declarar de Orleans-Borbon i Corinna. I com que els diners de Mirabaud havien passat al banc Gonnet, el juny del 19 declararen N. Gonet, Corinna i Canonica. El 29-X-19 es reuní amb el fiscal anticorrupció espanyol Alejandro Luzón. Des d’Espanya ja no es podia mirar a cap altra banda. Els advocats de Corinna també actuaren i informaren de tot a Felip VI. Javier Sánchez-Junco era l’advocat que representava Joan Carles. Però, pel mig, s’hi posà la premsa estrangera com el diari suís La Tribune tractant-lo de defraudador.

Malgrat la declaració de l’estat d’alarma (14-III-20), l’endemà la Casa de S. M. el Rei es va veure obligada a fer un comunicat que servís de tallafocs i que portaria cua: Joan Carles deixava de percebre assignació fixada en els pressupostos de la casa del rei, Felip VI no sabia res de Zagatka ni de Lucum (fundació de la qual era beneficiari des del 2011, dret al qual renunciava ell i els seus successors). Purs brindis al sol, perquè el rei emèrit segueix gaudint, en protecció, dels diners de l’Estat i el requisit per acceptar o rebutjar una herència és la mort de la persona de la qual s’hagi d’heretar. El juny, la Fiscalia del Suprem assumí finalment la investigació. Però encara s’hi posà pel mig el CNI i l’Advocacia de l’Estat, com a última temptativa de salvar la situació, que denunciaren per calúmnies Villarejo. Va ser debades. Corinna confirmà les declaracions de l’excomissari.

L’emèrit estava rodejat i amb l’aigua al coll. El 3-VIII-20 la Casa de S.M. el rei va fer pública una carta seva al seu fill Felip VI, on li comunicava que es traslladava fora d’Espanya «amb el convenciment de fer el millor servei als espanyols». El 4-VIII pujà a un jet privat. Vigo-Abu Dabi. Un helicòpter el trasllada a l’Hotel Emirates Palace. S’està en una suite de 470m2 a 11.000 € la nit. Quatre mesos després s’hostatjaria en una vil·l a de luxe, a Zaya Nurai, una illa propera al Golf Pèrsic, a 6000 € la nit. Sembla que paga Mohamed bin Zayed bin Sultan Al-Nahyan, príncep hereu i poder fàctic de l’emirat. En el llibre El rey al desnudo d’Ernesto Ekaizer trobaran 90 pàgines de documents fotocopiats d’algunes de les coses que hem dit.

Les opacitats segueixen. Juan Ignacio Campos, des del juny del 2020 és el responsable de cinc fiscals que investiguen Joan Carles, a més de Luzón. Però no s’ha deixat fer mai cap comissió parlamentària d’investigació i ni Felip VI ni Sánchez han dit ni piu del que costa la protecció de l’emèrit amb torns de guardaespatlles que s’han de rellevar en viatges caríssims. La pregunta definitiva és aquesta: quin serà l’horitzó penal de Joan Carles?