Curiós enunciat, i a la vegada quina tristor fa: són les formes de voler interpretar el que correspon, perquè tots haurien de procurar de remar en una mateixa direcció, o almenys demostrar que comparteixen el mateix esperit nacionalista. No podem jugar a dues bandes i continuar enganyant als electors. Tot té un recorregut, i no podem agafar senders partidistes en el criteri i la ideologia imaginativa sense ser responsables del que han proposat en les seves campanyes. Obliden el compromís de voler assolir un país amb ple dret d’autodeterminació i defensar-ho.
A nosaltres, una majoria de catalans, ens encoratgen les participacions massives en les diades que s’han vingut desenvolupant durant tants anys. Sentim la flama de llibertat de la nostra terra, ens deixem transportar per les ensenyes nacionals i reivindicatives, però ens manca aquest entusiasme tan comprometedor de lluita per part dels nostres representants. Tindria èxit una convivència de pensament unificat, i no partir de les divergències constants que venim observant en els moments puntuals de jugar la nostra carta patriòtica per conquerir l’estatus independentista.
