L’empresa promotora del parc eòlic Tramuntana, que pretén situar més de 60 «molinets» de 258 metres d’alçada a les aigües del Golf de Roses i Cap de Creus, continua la seva campanya de propaganda i agitació, anunciant sessions informatives a diferents municipis. No en va una inversió d’uns 700 milions d’euros dóna uns recursos econòmics força desproporcionats dels que pot mobilitzar la societat civil, organitzada en plataformes opositores. El debat ciutadà per exposar els pros i contres del projecte no és una lluita en igualtat de condicions.

És curiós, i ho he d’assenyalar, que l’empresa promotora fa aquests moviments al territori quan encara no ha estat sotmesa a informació pública l’avaluació d’impacte ambiental, ni tan sols s’ha aprovat el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). El POEM ha de decidir si el polígon escollit per situar la central eòlica (anomenat LEBA2), a tocar d’espais protegits, és considerat com una «zona apta» per a la generació d’energia eòlica marina. De cap manera puc pensar que l’empresa promotora ja sap com acabarà tot plegat; només vull assenyalar que la zona que ara es proposa com a apta, a l’anterior POEM (any 2009) era considerada en part com a «zona d’exclusió». Sorprèn això perquè res important ha canviat en els darrers dotze anys, ni en la legislació ni tampoc en el coneixement científic.

L’única raó que dóna el POEM per al canvi de criteri és s’està pensant en aerogeneradors flotants, com si aquest fet eliminés els impactes sobre el paisatge o les aus, per exemple. Per cert, el Pla ha estat redactat per un organisme que depèn del mateix Ministeri que ha de decidir la viabilitat ecològica del pla, «yo me lo guiso, yo me lo como». Tot fosc, massa fosc, malgrat que parlem de sistemes per produir llum.

Més enllà de tot això, vull dedicar el meu article a rebatre l’afirmació de l’empresa promotora (que pensa exposar a les xerrades online o presencials) de «les oportunitats que representa el parc eòlic per al turisme». Intentaré demostrar que cal ser molt agosarat per plantejar una afirmació com aquesta.

Les dues comarques afectades (Alt i Baix Empordà) tenen una forta vinculació econòmica amb el turisme. Només quatre dades: un 20% del PIB depèn directament del turisme, el 35% de la restauració i el 30% del sector comercial pengen de l’activitat turística, que incideix també amb pes sobre l’oferta cultural i el sector nàutic. Per tant, estem davant d’una activitat turística madura de la qual el seu principal atractiu se centra a l’entorn natural, el paisatge, les platges i el patrimoni històric.

Quines noves oportunitats per al turisme pot representar la instal·lació dels gegantins aerogeneradors? No veig com contemplar el mar des d’Empúries amb un escenari de molinets en un horitzó proper o afegir uns nous elements artificials al fons de les illes Medes pot potenciar a un turisme que busca, fonamentalment, qualitat a l’entorn i al paisatge.

Em pregunto si una instal·lació industrial pot arribar a ser un atractiu turístic. Bé, és potser el cas de la torre Eiffel a París, però és un element únic, amb un disseny molt allunyat al d’un aerogenerador (del que ja n’hi ha instal·lats 20.000 a tot l’estat). Amb tot, va estar a punt de ser desmantellada...

En el dur debat que ens espera, estaria bé demanar que l’empresa promotora posi damunt de la taula temes objectius i no «collonades» (en el sentit que en Pla feia servir aquesta expressió). Ens hauria d’explicar en què millorarà l’atractiu turístic de la zona la presència del parc eòlic, per més flotant que sigui. O és que els promotors estan pensant en promocionar un mercat d’aficionats a visitar desgràcies ecològiques?

Potser la Costa Brava, amb el parc eòlic construït, podria formar part del circuit de turisme catastrofista, amb paquets que inclourien visites a la ciutat abandonada de Txernòbil, el mar d’Aral dessecat, la badia de Portman plena de fangs, la Manga del Mar Menor amb peixos morts i fins i tot la plataforma Càstor de Castelló, generadora de terratrèmols.

L’empresa creu que vindran molts turistes a veure uns aerogeneradors amb pales que donen voltes i que fan malbé un espai marí, ara per ara verge? L’illa de Walney, situada al mar de Irlanda, ha esdevingut un important destí turístic des de la instal·lació d’una planta eòlica marina de 659 MW?

Espero que s’entengui la ironia que faig servir per intentar despertar consciències. En una època en la qual la sostenibilitat és un valor universalment acceptat, donar com a raó per destrossar un paisatge que la central eòlica serà un nou recurs turístic per a la Costa Brava, penso que és una afirmació que necessita d’una demostració. Jo, al menys, l’espero.