Messi, que ens ha donat tants moments de glòria, satisfaccions i tardes màgiques... no ha renovat pel Barça. El per què de veritat potser no el sabrem mai. Però tot s’acaba, i Messi era molt lliure de fitxar pel PSG. Que donarà tardes de glòria al Parc dels Prínceps, segur. Ara bé: serà feliç? O farà com en Neymar, que als tres dies de ser-hi ja se’n penedia? Diuen que «els diners no fan la felicitat però calmen els nervis»... però no se sap si cap ric ho ha dit mai.

El Barça té uns 1.350 milions d’euros de pèrdues, més o menys el patrimoni que diuen que té en Messi. Curiós, oi? Que ens ha fet gaudir molt, és cert, però ja s’ho ha ben cobrat. Ara farà un any va aixecar polseguera una filtració del seu contracte milionari amb el Barça a El Mundo, que en va publicar còpia, signatures incloses, amb amenaces de jutjats i de tots els mals possibles. No se n’ha parlat més. Estrany, oi? Ara ja es pot dir de fonts ben informades. Sembla que un familiar d’en Leo es va guanyar la confiança de Don Jorge, pare de l’astre, i a canvi d’una petita «estella» d’uns 400.000 euros ja la vam tenir muntada. Però no s’ha tocat més, el tema ni ha dut ningú al jutjat.

Molts presidents d’equips de futbol han provocat forats econòmics impensables en una empresa normal. I ja s’entén: el diners no eren de Joan Gaspar, ni de Josep Maria Bartomeu, posem per cas, però pel seu ego i el de la Junta s’han produït aquests daltabaixos que ens han dut a la misèria actual. El nostre club va arribar a facturar 1.000 milions d’euros a l’any i es troba avui, pandèmia inclosa, amb 1.350 milions de deute, una plantilla devaluada: els presidents no es jugaven els seus calés sinó els del club. Compte: això ha canviat, amb les xifres estratosfèriques dels avals. Ara Laporta està lligat econòmicament de peus i mans. El Barça té un potencial enorme, amb 150.000 socis, uns 90.000 dels quals són abonats amb seient. La seva imatge avui està per terra, però té una capacitat de generar diners increïble, i no li cal transformar-se en SA, sinó mantenir la titularitat dels seus socis.

Per què el Barça ha arribat a superar el fairplay i equips-estat com el City de Guardiola o el PSG de Qatar l’han pogut sortejar sense problemes? Doncs, perquè poden situar via drets d’imatge o altres conceptes els diners que vulguin a un compte a qualsevol lloc del món, no necessàriament a nom de cap jugador, cosa que no pot fer el Barça, que ha de justificar fiscalment fins a l’últim euro.