mirantal futur

L'encert polític dels indults als nou líders dels fets de la tardor de 2017 a Catalunya va impactar en la dinàmica social i política de futur. S'ha de donar per descomptat que una part de la població preservarà en la retòrica que la independència ja ha estat votada i proclamada i que només falta la seva «implementació». Aquest sector irredempt va veient com la realitat és tossuda. Sovint és més còmode mantenir-se en les posicions oníriques en un pur exercici de sublimació del present. Només així es pot explicar que el carlisme es prolongués durant tants anys entre sectors que vivien millor en el seu món al bany maria. Un cop més defenso evitar posar el dit a la nafra dels que estan transitant i recordar que a tots ens costa reconèixer errors del passat. Només la política amb sentit històric trobarà vies per solucionar el conflicte.

UN diagnòstic crític

El que és rellevant és que un altre sector de l’independentisme sí que hagi fet un diagnòstic crític del passat recent i es disposi al diàleg polític i la transacció. L’opció que manté ERC tindrà un aliat en la voluntat del Govern espanyol d’arriscar i solucionar el conflicte i tindrà la seva espasa de Dàmocles en el fet que en dos anys s’ha compromès a sotmetre a una qüestió de confiança que pot suposar el final precipitat de la legislatura o un canvi de socis parlamentaris. Dos anys en el món de la política és una eternitat. L’executiu socialista - que avui més que ahir compta amb una majoria parlamentària per completar la legislatura- tindrà pressa a arribar a acords i demostrar la utilitat de les seves apostes. A qui van destinats aquests fruits? Directament a la societat catalana. La suma dels indults més la posada en marxa de la taula de diàleg pot suposar un punt d’inflexió en el comportament de part de l’electorat català. Perquè milers i milers de ciutadans van donar suport l’independentisme en versió polaritzada per falta d’alternatives. El ritornello des del 2012 fins a 2017 a Catalunya va ser la reivindicació genèrica de votar. No es va donar cap mena de sortida, no es va presentar cap alternativa. A la taula del president Mariano Rajoy van arribar idees articulades per votar propostes en el marc de la llei. Va desestimar activar aquesta vàlvula d’escapament que segurament hauria evitat que alguns arribessin a trencar el mirall l’octubre de 2017. Va preferir l’immobilisme culpós influït pels mals consells de la seva vicepresidenta. No tots en el seu partit pensaven igual.

UNA ALTERNATIVA

La presentació d'una alternativa que es pugui sotmetre a votació pot suposar el desembussador de la situació actual. I potser els que s'hagin posat d'acord en la conveniència de votar poden defensar sentits de vot contraris sobre el que es voti. L'Estatut de 2006 ratificat per la ciutadania i previ a les retallades del Constitucional és un bon punt de partida per al diàleg. Més i tot sabent que en aquells anys posteriors a la sentència ja s'havien redactat propostes de modificació de lleis estatals per fer possible l'acomodament legal de gran part del que va ser ratificat. Alhora s'ha de dir que el paper que està jugant el Tribunal de Comptes imputant de forma desorbitada responsabilitats patrimonials a responsables polítics són pedres al camí de l'agenda del diàleg.

UN VOT Més lliure que mai

La decisió política dels indults i la predisposició al diàleg interpel·la directament a la ciutadania. Catalunya és aquest país que porta votant majories independentistes en diverses eleccions consecutives, però que l’any 2008 va donar la majoria més gran que mai hagi collit el socialisme en unes eleccions generals: 25 de 47 escons, més dels que va aconseguir Felipe González el 1982. Quina va ser la força tractora d’aquella victòria? Mostrar una actitud diametralment oposada a la de PP, embrancat llavors en recollir signatures contra l’Estatut i a treure rèdits electorals de parlar malament del que eren les posicions de consens a Catalunya. No s’ha de descuidar aquesta dada perquè l’estratègia del socialisme pot anar per aquí. Els votants valoren les actituds, la predisposició i moure fitxa. Alguns van entrar al carreró de l’independentisme perquè es van trobar en un carrer sense sortida. Les sortides convenen a una societat que ha de superar la política de blocs, però també als que lideren els dos governs. Continuarem veient empresaris i capellans aplaudint aquesta estratègia perquè els sembla més intel·ligent que ser esbroncats per José María Aznar i fustigats per les dues dretes i mitja que han decidit ser residuals en aquesta part d’Espanya.

Liderar és arriscar que el que avui pot ser incomprès demà sigui valorat com un moviment de fitxa pensat i benefactor. Espero que estiguem en aquest moment.

MANERES DE VOTAR

El 43% dels votants alemanys ja han exercit el seu dret a vot a través del vot per correu, una dada tan alta mai havia estat vista. El cap de setmana anterior es va experimentar el vot electrònic a les eleccions parlamentàries de la Federació Russa a Moscou i algunes ciutats del voltant. El sistema utilitzat era molt segur -blockchain- i els representants de tots els partits tenien igualtat d’informació que la Comissió Electoral Central. Durant els tres dies de votació es podia canviar el sentit el vot. Ens anirem acostumant a votar així. Només requeria una condició important: s’havia de votar dintre del territori de la Federació Russa. En temps de globalització torna un vell concepte de territorialitat en termes del món digital: la sobirania digital, un dels punts forts dels nous poders dels estats. Amb més facilitats per votar (entre altres, més dies per votar, com passa sempre a Itàlia) els estudis indiquen que s’incrementarà la participació. La pandèmia ens ha accelerat en deu anys el procés de digitalització.