El professor Axel Bruns afirma que determinades notícies que possiblement mai haguessin arribat fins a la ciutadania, ara estan en línia, disponibles arreu i per a tothom, sense haver passat pels tradicionals filtres mediàtics o polítics. Per aquesta raó, hi ha qui ens veu, als periodistes, com a «vigilants», guardians del que és veraç en un entorn dominat per algoritmes i robots. El doctor en filosofia Julian Wallace és un dels impulsors d’aquesta idea, propugnada igualment per un nombre creixent de veus autoritzades, com els investigadors Raymond A. Harder, Julie Sevenans o Peter Van Aelst. Entre els diferents fòrums per on es disseminen exclusives i rumors, revelacions sorprenents i falses notícies malintencionades, destaca el principal servei de microblogging del món: Twitter. En aquesta plataforma, els periodistes operem sovint com a «curadors de continguts», seleccionant el que considerem més profitós i descartant el material fals o sense confirmar. La personalització en aquests espais és màxima, sense precedents en la història de la comunicació. No obstant això, analistes com Ganaele M. Langlois i Greg Elmer alerten del perill que comporta que el relat que arriba als navegants menys auto/crítics estigui construït per màquines desproveïdes dels valors ètics dels informadors ben instruïts.
