Feta la pregunta d’aquesta manera, per algú que no és de la terra, cal dir –li que el Golf de Roses és un zona amb vent, sotmesa sovint a la influència de la tramuntana. I fa calor a l’infern?. Bé, amb les calderes de Pere Botero en ple funcionament, cremant per tota l’eternitat als pecadors no penedits a temps, ha de ser un lloc calorós.

I ara us preguntàreu, amb tota raó, què té a veure el vent al mar davant de l’Empordà amb el calor de l’infern. No m’he tornat ximplet; la comparació rau en que tant a un lloc com a l’altre parlem d’oïdes i suposem vent i calor quan mai ningú ho ha mesurat. És evident que mesurar la temperatura de l’infern no ha de ser senzill i és lògic que no disposem de dades; però tampoc tenim informació de quina és la intensitat, ni de la direcció dels vents ni la seva distribució en alçada al mar de la Badia de Roses, diguem a uns 20 Km de la costa, per la senzilla raó perquè mai ningú ni cap institució s’ha dedicat a recollir aquestes dades amb una sèrie històrica suficientment representativa.

I tot i així, sense saber quin és el vent de la zona, hi ha qui hi vol instal·lar uns aerogeneradors gegantins per a produir 500 MW d’energia amb un total desconeixement de quin és el recurs eòlic disponible. És com voler construir un embassament en un riu del que no se sap quin cabal té. En què es basen? D’acord amb els estudis previs que es coneixen, tant del propi projecte com del Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM, en tramitació) per a definir el vent a la zona s’ha fet servir una sola font: l’informe Análisis del Recurso Eólico de España (IDAE, 2011). En aquest document l’avaluació del potencial eòlic es realitza a través d’un model MASS de simulació, alimentat amb dades meteorològiques globals obtingudes per un centre de recerca nord-americà. És a dir, no són mesures reals sobre el terreny sinó simulació.

El propi estudi del POEM reconeix la limitació de les dades aportades quan diu (Pàg.123) «per a la reducció de les incerteses associades al model i relatives a l’extrapolació espacial i temporal, així com per a la caracterització precisa del recurs, són necessaris estudis complementaris: campanyes de prospecció i presa de dades in situ durant un temps suficient, mitjançant la instal·lació de torres meteorològiques i amb la instrumentació precisa i calibrada el més a prop possible de l’altura dels aerogeneradors previstos en cada cas». És a dir, malgrat recomanar una zona del Golf de Roses per construir-hi un par eòlic marí, reconeixen que caldria estudiar el vent ja que no n’hi ha prou amb el que diu el model. Tot una mica contradictori.

El vent, considerat com a recurs energètic i des del punt de vista de la seva disponibilitat, té les seves característiques específiques ja que és una font amb substancials variacions temporals i espacials, comptant a més amb una component aleatòria que afecta gran part de la seva variació total. Res d’això, que afecta l’operativitat de la instal·lació, pot deduir-se a partir d’una única dada disponible, la de velocitat mitjana anual. Aquesta dada pot resultar enganyosa ja que caldria calcular almenys la freqüència de valors de vents extrems que impedeixen el funcionament dels aerogeneradors.

Per tant, no sabem si fa vent al mar del Golf de Roses o com a mínim, el que sabem és manifestament insuficient per a decidir la instal·lació d’un macro-parc eòlic que malmetrà el paisatge i impactarà negativament sobre els valors econòmics i socials del territori. El més important per determinar el rendiment econòmic del projecte és conèixer el recurs eòlic, és a dir les hores anuals previstes de funcionament i la potència que generarà tot plegat. I en aquest cas el propi estudi que decideix l’aptitud del polígon planteja greus incerteses sobre el factor clau de tot el projecte, el vent

Per acabar em vull referir a una qüestió que sovint s’oblida. El principi de precaució ve consagrat en l’article 191 del Tractat de Fundació de la Unió Europea, que juga un paper extremadament rellevant per evitar perjudicis sobre el medi ambient i la salut. Estableix que, si l’examen de les millors dades científiques disponibles demostra una incertesa sobre els efectes negatius, ha d’aplicar-se el principi de precaució. És a dir, si no se sap què passarà, d’entrada millor no fer-ho.

No sigui que el no conèixer el vent que fa al Golf de Roses ens porti a l’infern d’un desastre ambiental i econòmic.