D’entrada, aquestes dues paraules semblen més aviat un oxímoron perquè ningú que ha viscut o ha viscut a prop d’algú afectat per un dels diagnòstics més devastadors que coneixem, haurà vist mai res glamurós a la patologia o a cap dels afectats. Això no obstant, s’ha de reconèixer que hi ha gent que la porten amb autèntica dignitat i parsimònia, dues característiques clau per no perdre allò últim que mai no s’ha de perdre, que és l’esperança. I el cert és que, gràcies a la ciència, són cada cop més els éssers vius que superen la malaltia o que, com a mínim, no han de patir la seva devastació amb la crueltat amb que et prenia la vida abans.

La ciència, però, a més de moltes cares, té dos vessants principals: una, la més sacrificada, és la d’aquells que la practiquen i que moltes vegades han de descendir fins a l’infern per intentar conèixer a fons totes les eines de les que disposa el càncer per agafar-se allò que no és seu i l’altre és que val un dineral. I tots dos s’han de satisfer en la mateixa mesura per garantir l’eficàcia de la lluita. Per una banda, hi ha d’haver científics i estudiosos, capaços d’enfrontar-se «directament» a tot el patiment que produeix l’«enemic» –a hores intempestives de feina, al sofriment dels afectats, etc. I per l’altre, s’han de posar a disposició d’aquest exèrcit de professionals els mitjans necessaris perquè puguin fer la seva feina. I també s’han de cobrir les «altres» necessitats dels afectats –des del suport psicològic fins al material ortopèdic, els llits articulats, les cadires de rodes, crosses, etc.

De la consecució de mitjans s’encarreguen, a més d’hospitals i centres d’assistència mèdica, associacions i fundacions sense ànim de lucre a tot arreu. Una de les més antigues és l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que fou fundada l’any 1953. La seva «branca» figuerenca, una de les capdavanteres de tot l’estat, acaba de passar per una profunda renovació estructural. La nova Presidenta, Julieta de Masdevall, ha sabut gestar una Junta, que sembla un «pòquer de dames» empordaneses. Divendres passat, s’ha presentat en societat amb el tradicional sopar benèfic al nou espai El Mirador del Castell de Peralada. L’acte, ha enlluernat el cel empordanès i a tots els assistents, tant per la nova i espectacular ubicació, com per l’elegància de tots els comensals. Amb el suport de Teresa Muñoz (vicepresidenta), Isabel Pérez (secretària) i Nuri Muntada (vocal) entre d’altres, han organitzat un esdeveniment al qual ha assistit la societat més distingida i altruista de la comarca. La seva capacitat de convocatòria ha superat totes les expectatives i la conseqüència directe ha estat una aportació econòmica sense precedents a la causa que defensen amb exemplaritat: sense descans i amb un glamur a l’abast de molt poques. Només els ha mancat una coseta per acabar d’arrodonir el «pastís». El ball, que els últims estralls de la pandèmia encara han impedit.