L’últim informe de l’Observatori Audiovisual Europeu, que aprofundeix en els moviments emergents a les pantalles entre 2020 i 2021, revela que les produccions encapçalades per dones en aquest bienni no han anat més enllà del 18%. Hi ha diferències notables entre països, és a dir, hi ha territoris on la proporció és encara menor. Pel que fa al passat, elles només van representar el 22% de la realització cinematogràfica d’un llargmetratge o més entre 2015 i 2018. La situació en la ficció televisiva és encara pitjor. A l’hora de distingir els directors pel sexe, per cada vuit homes en les posicions de màxima responsabilitat hi havia únicament dues dones. Les xifres són una mica més positives entre els guionistes, tot i que no gaire. Una quarta part de les persones que exerceixen aquesta tasca en el cinema són de sexe femení; i el volum supera per poc el terç a la televisió. En 2019, es van produir 2.421 pel·lícules a Europa; d’aquestes, 1.926 eren d’origen comunitari. Aquestes quantitats van suposar un increment del 6% respecte al 2018, i un augment del 13% en comparació amb 2015. Els tres països que van generar més material el 2019 van ser, en aquest ordre: Itàlia, amb 312 films; França, amb 240; i Alemanya, amb 237. Tot i el creixement, el sector audiovisual amb prou feines va progressar un 0,2% entre 2015 i 2019.
