Les meretrius d'Europa central estan de celebració perquè la cort de Waterloo seguirà en llibertat, que no estan els temps per a perdre bons clients. Aquestes senyoretes que a Berlín comercien amb el seu cos no mereixen viure la incertesa a què les sotmet el malvat Llarena. Els 900 euros a càrrec de la Republiqueta que membres de la cort es van gastar en una sola nit, es recorden encara en el bordell, on una estelada decora des de llavors el saló principal, que una serà puta però agraïda.

No tot han de ser saberudes reunions per a decidir emetre un segell de la republiqueta, també ha d'haver-hi un temps per a donar-li alegria al cos, Macarena. Segur que en la reunió del Consell de la Republiqueta on es decidia en quina ciutat treure el cos de penes, va pesar, i molt, les imatges de Salon Kitty, que va recrear el major bordell del Tercer Reich. Canviïn el xampany per ratafia -a vegades ser prostituta exigeix esforços heroics- i les creus gammades per gegantescos llaços grocs penjant del sostre, i tindran vostès una aproximada idea de la festassa.

Va coincidir la festa amb la presència a Berlín de 28 càrrecs de JuntsxFolgar, inclosos Presidentorra i el Vivales, i més que n’hi haurien anat d'haver conegut el propòsit real de la visita. Per 900 euros, haig de suposar que només sis -com a molt, i això sense sol·licitar cap servei especial- es van beneficiar de la targeta de CatGobal ASBL, dedicada a sufragar les despeses dels polítics catalans fugits de la justícia espanyola. I millor si van ser fins i tot menys de sis els agraciats, que prou fama de garrepes tenim els catalans, per a anar pel món sol·licitant serveis de 150 euros el complet, llit a part.

Espero, pel bé del prestigi dels catalans, que els nostres representants no demanessin descompte amb l’excusa d’estar construint una republiqueta i les despeses que comporta. Que els conec.

El cas és quedar bé, encara que sigui pagant. Ja que a Europa ens reben només polítics de tercera fila i algun ultradretà, almenys que a Berlín no falti de res. Encara ressonen els crits que es van sentir entre aquelles parets.

-Ho tornarem a fer!

-És clar que sí, carinyo, el que tu vulguis, però pagant per endavant.